Dimarts, 05 de novembre del 2024

El Tribunal de Comptes Europeu retreu a Espanya que no combat el frau

Els auditors avisen que no informar sobre sospites en la gestió de fons de cohesió limita “greument” l’efecte dissuassori d’investigacions

|

El Tribunal de Comptes Europeu assenyala en un informe publicat aquest dijous que els estats membre han de “redoblar” els esforços contra el frau en la despesa dels fons de cohesió de la UE. Concretament sobre Espanya, els auditors detecten que no hi ha procediments “específics” ni instruccions per les quals s’exigeixi a les autoritats de gestió espanyoles que comuniquin “totes” les sospites de frau. El fet de no comunicar-les, avisen, “limita greument l’efecte dissuasori de les possibles investigacions”. A l’estat espanyol, recullen dades publicades en l’informe, el frau detectat i notificat com a percentatge dels fons rebuts entre el 2007 i el 2013 i destinats a la política de cohesió és del 0,05, respecte el 0,44 de mitjana a la UE.
Amb tot, l’indicador no recull el frau no detectat o no comunicat i el Tribunal ja ha conclòs en informes anteriors que hi ha una manca de correlació entre les taxes de detecció del frau i altres indicadors de risc de corrupció.

Omissió d’irregularitats

Tot i que els estats han d’utilitzar el sistema de gestió d’irregularitats (IMS) per notificar la Comissió Europa d’irregularitats que superin els 10.000 euros, el Tribunal de Comptes Europeu constata en l’informe que no tots els estats interpreten de la mateixa manera la definició de “frau” de la UE. “Per exemple, els acords il·legals que limiten la competència no sempre es notifiquen com a fraudulents a Espanya, com a Letònia, on es notifiquen sistemàticament”, resa el text.

Malgrat no especificar-ne detalls, els auditors asseguren haver identificat una sèrie de casos en què les irregularitats presentaven “indicis clars de frau” i tot i així no van ser comunicades a la Comissió perquè ja havien estat detectades i corregides abans de certificar-se la despesa.

Manca d’estratègies nacionals de lluita contra el frau

Entre les observacions generals que fan els auditors després de visitar Espanya i sis estats membre més destaquen que les autoritats de gestió de cada país no disposen d’una política específica de lluita contra el frau.

De fet, segons la publicació només deu dels 28 estats membre disposen d’estratègies nacionals de lluita contra el frau mentre que la resta, entre ells Espanya, no han adoptat cap estratègia a ulls dels auditors.

Amb tot, es descriu com a positiu que ha trobat alguns exemples de polítiques formalitzades contra el frau en “certs organismes intermitjos” a l’Estat, mentre que en altres països s’han hagut de consultat “nombrosos documents de gestió i manuals de procediment”.

Per altra banda, s’indica que en general les autoritats de gestió han millorat les mesures de prevenció del frau als estats membre però per contra no han avançat de forma “significativa” cap a la detecció proactiva d’aquest.

A més, s’apunta que l’anàlisi de les dades s’infrautilitza per a detectar el frau. En el cas d’Espanya, però, se cita com a exemple de bones pràctiques el sistema informàtic d’alerta ràpida «SALER» desenvolupat per l’organisme encarregat d’executar gran part del Programa Operatiu de la Comunitat Valenciana (POCV).

Publicitat

Segueix-nos

680
1,483