El primer dia de la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions ha suposat una caiguda de l’11% del trànsit a l’interior de Barcelona, el 15% als accessos i el 12% a les rondes. El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, ha fet aquesta “estimació” comparant les dades amb les del 23 de desembre del 2019, ja que ha considerat que és un dia “semblant”.
El desplegament de la Zona de Baixes Emissions a Barcelona el primer dia feiner del 2020 s’ha fet “amb total normalitat”, ha explicat Badia, que ha indicat que 36 de les 66 càmeres que han de llegir les matrícules ja han començat a funcionar.
Badia també ha explicat que “no es pot descartar” cap nova mesura en la mateixa línia, com la restricció dels vehicles amb etiqueta groga o la implementació d’un peatge urbà. Responent a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va dir que “ningú ha mort” per la contaminació atmosfèrica, Badia ha dit que “negar la realitat i les evidències no soluciona res” i ho ha qualificat de “repudiable i censurable”.
Paral·lelament, experts en salut de Vall d’Hebron han rebut amb “moltes expectatives” la Zona de Baixes Emissions (ZBE). ha ha dit la responsable del grup de Pneumologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la doctora Maria Jesús Cruz i el doctor Jordi Bañeras, cardiòleg de Vall d’Hebron, afirma que si la ZBE aconsegueix reduir la contaminació de forma real “és esperable una disminució dels atacs de cor, de les arrítmies cardíaques i d’episodis de descompensació (insuficiència cardíaca)”.
La doctora Cruz confia que la Zona de Baixes Emissions sigui “molt positiva” per a les persones que viuen a Barcelona i adverteix que la contaminació no només impacta en el sistema respiratori o cardiovascular, sinó en tots els òrgans del cos i el doctor Bañeras subratlla l’evidència científica sobre els perjudicis i la mortalitat prematura que causa la pol·lució i recorda un estudi, del qual va ser l’autor principal, que va demostrar que els dies de més contaminació, es produeixen atacs de cor més greus.
La cap del grup de recerca de Pneumologia destaca que respirar un aire menys tòxic serà “sens dubte molt beneficiós” per a les persones amb malalties respiratòries o cardiovasculars, que se’ls pot exacerbar la patologia en episodis de més contaminació, però també per als infants i per al conjunt de la població. Amb tot, el cardiòleg i investigador del VHIR puntualitza que, pe per saber l’impacte de la ZBE, s’hauran de mesurar indicadors al llarg del temps i comprovar, d’entrada, a quins nivells es redueix la contaminació, i després, si baixen els ingressos per problemes respiratoris i cardiovasculars als hospitals.
El doctor Bañeras ha afegit que, malgrat que hi ha altres factors que desencadenen aquestes malalties, “hi ha un contaminant que té nom i cognoms, que és el PM 2,5. Es una partícula que es troba a l’aire, un conglomerat de diferents elements com metalls o algun gas, i que ve sobretot de la combustió dels vehicles dièsel. És el que afecta més el sistema cardiovascular”, . Aquestes partícules mesuren menys de 2,5 micres de diàmetre i poden arribar a la sang. Per això, rebla la cap del grup de Recerca de Pnumologia”no té explicació no aplicar mesures com aquesta en grans ciutats del món”. “Era necessària, els nivells de contaminació superen els permesos per l a Unió Europea, la situació és insostenible”, afegeix.
Pel que fa als vehicles més contaminants, el regidor Badia ha exposat que amb dades del 30 de desembre ja s’han registrat 4286 persones i 5569 més han decidit desballestar el vehicle a canvi d’obtenir la targeta de transport públic per tres anys. També ha explicat que durant la darrera setmana la pàgina web de la ZBE ha rebut la visita de 36.000 usuaris amb 11.000 consultes diàries de les matrícules.El primer dia de la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions ha suposat una caiguda de l’11% del trànsit a l’interior de Barcelona, el 15% als accessos i el 12% a les rondes. El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, ha fet aquesta “estimació” comparant les dades amb les del 23 de desembre del 2019, ja que ha considerat que és un dia “semblant”.
El desplegament de la Zona de Baixes Emissions a Barcelona el primer dia feiner del 2020 s’ha fet “amb total normalitat”, ha explicat Badia, que ha indicat que 36 de les 66 càmeres que han de llegir les matrícules ja han començat a funcionar.
Badia també ha explicat que “no es pot descartar” cap nova mesura en la mateixa línia, com la restricció dels vehicles amb etiqueta groga o la implementació d’un peatge urbà. Responent a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va dir que “ningú ha mort” per la contaminació atmosfèrica, Badia ha dit que “negar la realitat i les evidències no soluciona res” i ho ha qualificat de “repudiable i censurable”.
Paral·lelament, experts en salut de Vall d’Hebron han rebut amb “moltes expectatives” la Zona de Baixes Emissions (ZBE). ha dit la responsable del grup de Pneumologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la doctora Maria Jesús Cruz i el doctor Jordi Bañeras, cardiòleg de Vall d’Hebron, afirma que si la ZBE aconsegueix reduir la contaminació de forma real “és esperable una disminució dels atacs de cor, de les arrítmies cardíaques i d’episodis de descompensació (insuficiència cardíaca)”.
La doctora Cruz confia que la Zona de Baixes Emissions sigui “molt positiva” per a les persones que viuen a Barcelona i adverteix que la contaminació no només impacta en el sistema respiratori o cardiovascular, sinó en tots els òrgans del cos i el doctor Bañeras subratlla l’evidència científica sobre els perjudicis i la mortalitat prematura que causa la pol·lució i recorda un estudi, del qual va ser l’autor principal, que va demostrar que els dies de més contaminació, es produeixen atacs de cor més greus.
La cap del grup de recerca de Pneumologia destaca que respirar un aire menys tòxic serà “sens dubte molt beneficiós” per a les persones amb malalties respiratòries o cardiovasculars, que se’ls pot exacerbar la patologia en episodis de més contaminació, però també per als infants i per al conjunt de la població. Amb tot, el cardiòleg i investigador del VHIR puntualitza que, pe per saber l’impacte de la ZBE, s’hauran de mesurar indicadors al llarg del temps i comprovar, d’entrada, a quins nivells es redueix la contaminació, i després, si baixen els ingressos per problemes respiratoris i cardiovasculars als hospitals.
El doctor Bañeras ha afegit que, malgrat que hi ha altres factors que desencadenen aquestes malalties, “hi ha un contaminant que té nom i cognoms, que és el PM 2,5. És una partícula que es troba a l’aire, un conglomerat de diferents elements com metalls o algun gas, i que ve sobretot de la combustió dels vehicles dièsel. És el que afecta més el sistema cardiovascular”. Aquestes partícules mesuren menys de 2,5 micres de diàmetre i poden arribar a la sang. Per això, rebla la cap del grup de Recerca de Pnumologia “no té explicació no aplicar mesures com aquesta en grans ciutats del món”. “Era necessària, els nivells de contaminació superen els permesos per la Unió Europea, la situació és insostenible”, afegeix.
Pel que fa als vehicles més contaminants, el regidor Badia ha exposat que amb dades del 30 de desembre ja s’han registrat 4286 persones i 5569 més han decidit desballestar el vehicle a canvi d’obtenir la targeta de transport públic per tres anys. També ha explicat que durant la darrera setmana la pàgina web de la ZBE ha rebut la visita de 36.000 usuaris amb 11.000 consultes diàries de les matrícules.
