La crisi del coronavirus ha provocat un augment del teletreball generalitzat. “Hem passat d’un 8% a un 80% durant l’estat d’alarma”, ha assegurat el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Iván Ciudad, en declaracions a l’ACN. Aquesta nova manera de treballar ha impulsat la “transformació” de les oficines cap a “llocs de trobada” i espais basats en l’experiència, la formació o la innovació. A més, ha reforçat l’aposta per un model “descentralitzat”, amb seus més petites i oficines satèl·lit arreu del territori. L’impacte de la crisi sanitària ha implicat també adoptar mesures de seguretat que portaran a l’augment de la distància entre els treballadors per evitar el contagi.
“No crec que desapareguin les oficines, però si les grans seus de companyies que aglomeren tots els empleats en un únic punt. […] Tendirem a un model molt més descentralitzat, on els treballadors aniran a espais flexibles a prop de casa seva i s’establiran oficines satèl·lit”, ha assegurat el director d’operacions i director comercial de l’empresa de coworkings Aticco, Franz Palleres.
La majoria dels actors del sector coincideixen en el fet que l’increment del teletreball no provocarà la desaparició de les oficines tradicionals. Tot i això, asseguren que suposarà una “transformació” d’aquests espais cap a entorns basats en l’experiència.
El director d’operacions de la consultora immobiliària CBRE, Carlos Casado, preveu que les oficines es converteixen en espais de trobada amb els companys on s’aposti per la formació, la innovació o la creació. “De la mateixa manera que ens hem adonat que podem treballar des de casa, també ens hem adonat que necessitem l’oficina per treballar en alguns àmbits”, ha resumit Casado.
Per al cofundador d’Aticco, el canvi en la manera de treballar anirà acompanyat d’una nova tendència en la contractació d’oficines. Els futurs arrendataris estaran “menys predisposats” a signar contractes de llarga durada o amb una elevada inversió en reformes i, en canvi, estaran més orientats a llogar espais a curt termini.
D’acord amb aquesta previsió, Palleres creu que les grans companyies d’espais flexibles es podrien veure beneficiades de l’augment del teletreball. “Hi ha empreses que no es plantejaven anar a un ‘coworking’ però ara creuen que no té sentit llogar una oficina tan gran i prefereixen agafar un espai més petit i establir torns”, ha assegurat.
L’aposta per al sistema de torns amb l’objectiu d’evitar les aglomeracions és també una conseqüència de la crisi del coronavirus. La pandèmia ha significat la implantació de mesures de seguretat també a les oficines, amb el consegüent canvi en la distribució d’aquests espais.
“No fa gaire es parlava del concepte d’oficina oberta perquè la gent interaccionés i estigués més còmoda a la feina. […] Han sortit estudis que diuen que la productivitat no és major i que la distribució departamental dels llocs de treball ajuda l’empleat a concentrar-se”, ha explicat el professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, expert en prevenció de riscos laborals, Iván Ciudad.
Ara, la pandèmia ha accelerat aquesta tendència amb la instal·lació de plafons o mampares entre els treballadors. “Davant la situació de crisi sanitària, les empreses es veuran obligades a utilitzar barreres físiques per mantenir la separació efectiva entre els llocs de treball quan no es pugui garantir la distància mínima”, ha afegit el professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Miguel Arenas.
Els protocols de neteja i desinfecció de les oficines cobraran una major importància i els espais comuns, com la cafeteria o les sales de reunions, patiran una modificació temporal més rígida en la gestió i tindran un major control de l’aforament. Ciudad considera aquests canvis “purament temporals” però assegura que es mantindran en el llarg termini en funció “de la productivitat” dels empleats.
En qualsevol cas, el professor col·laborador de la UOC també creu que l’augment del teletreball comportarà una tendència a reduir la jornada. “És molt probable que moltes empreses es plantegin que les jornades siguin continues o fins i tot implementar jornades de quatre dies per setmana”, ha assegurat.
El cofundador d’Aticco no creu que es redueixin les hores de feina però apunta a una flexibilització dels horaris d’entrada i sortida, una mesura ja implementada per algunes empreses durant l’estat d’alarma per evitar les aglomeracions al transport públic. A més, també preveu que el teletreball es mantingui i que, en alguns casos, es treballi quatre dies a l’oficina i un, a distància.
