El teletreball es duplica a Catalunya després de dos anys de pandèmia, que ha impulsat la feina des de casa a nivells mai vistos fins ara. L’índex de teletreball va assolir el seu màxim coincidint amb el confinament domiciliari, el segon trimestre del 2020, amb un 21,2% d’ocupats. La xifra va baixar lleugerament durant l’any, que es va tancar amb un 17,7% de mitjana, xifra que s’ha consolidat al llarg del 2021, amb lleugeres pujades i baixades. Així doncs, de mitjana l’any passat un 17% de persones van fer feina a distància ocasionalment o més de la meitat dels dies de la setmana, amb un 15,4% l’últim trimestre, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA).
Aquesta xifra és més de dues vegades superior a la del 2019, quan un 8,6% de la població ocupada treballava a distància; i multiplica per tres la del 2017, quan a Catalunya hi havia 167.000 teletreballadors (5,1%).
El confinament domiciliari va portar a més de mig milió de catalans a treballar des dels seus domicilis, moltes vegades de manera accidentada, sense la infraestructura física o digital necessària. En total, 684.500 catalans van fer des de casa seva entre l’abril i el juny del 2020, segons els registres de l’INE. La xifra encara podria ser més alta perquè 82.300 persones no van donar una resposta determinada d’on feien feina, una xifra molt superior a les 32.100 ho van fer a finals del 2021.
En aquell moment, no hi havia tampoc un marc legal que detallés quines havien de ser les regles del teletreball, però sí que, segons l’Estatut dels Treballadors, en el cas dels assalariats qui ha d’aportar els materials per a treballar és l’empleat. La normativa de la feina a distància es va acabar aprovant el setembre del 2020, quan el percentatge ja s’havia reduït al 17,9%.
Les successives onades de la pandèmia s’han traslladat a les xifres de teletreballadors, que es van incrementar durant la segona onada, durant la qual es van prendre mesures restrictives com el confinament per territoris, el toc de queda o el tancament d’activitats no essencials. Així doncs, el quart trimestre del 2020 es va tancar amb un 19,3%, una xifra que encara pujaria més en el primer trimestre de l’any passat, quan es va arribar al percentatge més alt, 20,5%, coincidint amb els estralls de la tercera onada.
Des de llavors, el nombre de treballadors que feien feina a distància va baixar durant l’estiu fins al 14,7%, notant-se molt poc l’impacte de la cinquena onada, que va provocar el tancament de l’oci nocturn i altres restriccions, i va tornar a repuntar al 15,4% entre octubre i desembre, coincidint amb l’escalada de la sisena onada, provocada per l’arribada a Catalunya de la variant òmicron.
Els índexs de teletreball mostren una implantació “asimètrica” i reflecteixen una forma d’organitzar-se que “més que teletreballar és treballar a casa”, ja que la feina a distància requereix d’unes característiques específiques que no sempre es donen, indica el professor de la UOC i expert del Col·legi d’Economistes Josep Lladós.
Ara mateix, una part important de teletreball s’explica per la prevenció de contagis i per l’impuls institucional. En la mateixa línia, el catedràtic de Dret del Treball de la UB, Jordi Garcia, explica que la feina a distància a Catalunya encara “té una nota molt de pandèmia” i la majoria de treballadors s’acullen a la normativa del teletreball covid.
Diferències entre territoris
A Catalunya el teletreball s’ha consolidat més que altres zones de l’Estat. Així, la mitjana estatal va arribar a nivells màxims similars als catalans amb un 19,1% de teletreballadors durant el confinament domiciliari, però va baixar progressivament fins al 13,6% de l’últim trimestre del 2021, dos punts per sota de la dada catalana.
La mitjana de teletreball de tot l’any se situa en un 14,4%, tres punts per sota de la dada catalana. Aquest fet és rellevant, ja que el punt de partida a l’Estat era més elevat que el català, amb un 7,3% de persones que feien feina a distància el 2017, enfront del 5,1% de la mitjana catalana.
La diferència entre territoris rau en les característiques del mercat de treball català, que el fa més propens a tenir ocupacions on és més fàcil teletreballar. “Fa més teletreball la gent de més edat, de més estudis, amb salaris més elevats i que viu a ciutats”, indica l’economista Josep Lladós, que afegeix que és més habitual poder treballar a distància en les feines cientificotècniques.
Tot i l’increment exponencial durant la pandèmia, les xifres de teletreball encara se situen per sota de països com Àustria, Holanda o Finlàndia. El professor d’Economia a la UOC i membre del Col·legi d’Economistes pronostica que un cop “s’aprengui a fer teletreball” i no es percebi que és el mateix que “treballar des de casa” sinó com una “optimització” del treball, aquestes xifres pujaran.
Es comença a advertir, segons Lladós, un “canvi de cultura” per l’interès dels treballadors, però està per veure amb quina intensitat es plasmarà aquesta nova forma de treballar. Pel que fa al futur, pronostica que és probable que el teletreball es mantingui “però no als nivells d’ara”. “Tan empreses com treballadors s’han adonat que aquest mecanisme que no aplicàvem o el teníem en mala consideració funciona. Hem après a ser eficients, tant empreses com treballadors”, diu el catedràtic de la UB en dret laboral.
