El Tribunal Suprem ha estimat el recurs de la plataforma d’allotjaments turístics Homeaway -ara anomenada Vrbo- i ha anul·lat l’ordre de la Generalitat del 13 de gener de 2015 que ordenava a la companyia que bloquegés, suprimís o suspengués definitivament del seu web els habitatges turístics en els quals no constés el número d’inscripció al Registre de Turisme de Catalunya. En una sentència feta pública aquest dimecres, la secció tercera de la sala contenciosa-administrativa de l’alt tribunal defensa que l’entitat, com a prestadora de serveis de la societat de la informació (PSSI), no té l’obligació de vigilància dels anuncis.
Segons la sentència, l’empresa “estarà obligada a suprimir els anuncis, o vedar-ne l’accés, quan incompleixin una obligació legal i quan l’administració competent n’hagi declarat l’incompliment i el comuniqui al PSSI, però no pot traslladar-li a l’empresa aquesta l’obligació de vigilància”.
En aquest sentit, el Suprem diu que l’ordre de la Generalitat hauria de fer referència a “anuncis concrets” que Homeaway hauria de retirar. “A diferència de l’ordre administrativa de la qual porta origen el litigi i que és una ordre genèrica que obligaria al prestador de serveis a efectuar un examen del contingut dels seus anuncis, determinar quins són apartaments turístics i suprimir ells que no incorporin el número de registre”, diu la sentència.
El Suprem remarca que aquesta obligació és contrària al règim jurídic dels PSSI d’allotjament de dades. “En puritat seria pràcticament atribuir-li la funció d’inspecció i control de continguts que, dins del seu àmbit material, correspon a l’administració competent”. L’alt tribunal remarca que Homeaway no es regeix per la legislació sectorial d’allotjaments turístics.
A més, la sentència sosté que no es pot considerar que l’empresa hagi comès una “il·legalitat flagrant”. L’alt tribunal recull l’argument de l’empresa, que diu que al seu web hi ha no només anuncis d’allotjaments turístics sinó d’altres tipus que no estan subjectes a l’obligació de facilitar el número de registre.
“Aquesta circumstància i la naturalesa dels serveis d’intermediació, les prestacions de les quals són merament accessòries a l’activitat subjacent -en els termes ja exposats pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea- impedeixen considerar que l’omissió d’un nombre de requisits administratius sigui una il·legalitat flagrant que per la seva mera existència obliga a actuar al PSSI retirant els anuncis que hi incorrin”.
