D’aquesta manera, el Suprem es desdiu a si mateix, ja que el 28 de febrer d’aquest mateix any va determinar que eren els clients els que havien d’assumir l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats derivat de la constitució d’una hipoteca. Aleshores, els magistrats van considerar que el subjecte passiu de l’impost era el prestatari i per tant havia de ser ell qui pagués el tribut. Ara, canvien de criteri i estableixen que el subjecte passiu de l’impost no és el prestatari sinó l’entitat que deixa els diners. Argumenten que el negoci que s’inscriu a les escriptures notarials és la hipoteca i “l’únic interessat en l’elevació a escriptura pública i ulterior inscripció d’aquells negocis” és el banc, ja que per poder posar en marxa la hipoteca necessita que s’inscrigui al registre de la propietat.
Es tracta d’una sentència de la sala tercera del Tribunal Suprem del 16 d’octubre, de la qual ha estat ponent el magistrat Jesús Cudero. La decisió compta amb un vot particular discrepant, emès pel magistrat Dimitry Berberoff, que defensa el manteniment de la jurisprudència anterior, i un altre concurrent, del magistrat Nicolás Maurandi, que considera que la sentència va haver d’incidir en l’existència de dos impostos en el d’actes jurídics documentats i en el principi de capacitat econòmica previst en l’article 31 de la Constitució.
