El Tribunal Suprem ha equiparat el tracte fiscal a l’IRPF dels cònjuges separats o divorciats que venen l’anterior habitatge habitual. La secció segona de la Sala Tercera de l’alt tribunal ha fixat doctrina sobre un dels aspectes més controvertits del dret a l’exempció a l’impost sobre la renda, quan els guanys patrimonials de la venda d’un pis es reinverteixen en la compra d’un nou habitatge.
Per quedar exempt de l’impost, la llei exigeix haver viscut a la casa els dos anys anteriors a que es vengui, pel que l’Agència Tributària ha interpretat fins ara que, en els casos que un dels membres de la parella hagi deixat de viure més de dos anys abans que el pis es vengués, no es compliria el requisit. D’aquesta manera, la normativa perjudicava el membre de la parella que abandona el pis després de la separació.
La sentència resol el cas d’un home en què l’Agència Tributària de l’Estat va denegar l’exempció dels guanys per venda de l’habitatge habitual per aquest motiu, malgrat complir-se la resta de requisits. Ara, el Tribunal Suprem declara que en les situacions de separació, divorci o nul·litat del matrimoni “el requisit d’ocupació efectiu de l’habitatge habitual en el moment de la transmissió o en qualsevol dia dels dos anys anteriors a aquest (…) s’entendrà complet quan aquesta situació concorri en el cònjuge que hi va romandre”.
Amb aquesta sentència es fixa una jurisprudència que aprofundeix la interpretació dels requisits per gaudir de l’exempció per reinversió en habitatge usual, i garanteix la igualtat de tracte dels cònjuges.
