El ple de la Sala Quarta del Tribunal Suprem ha sentenciat aquest dijous que els acomiadaments acordats que van tenir lloc durant la pandèmia sense una causa vàlida no es poden considerar nuls automàticament i s’han d’estudiar cas per cas. Els magistrats consideren que el reial decret 9/2020 del govern espanyol que prohibia aquests acomiadaments en realitat no contenia “una autèntica prohibició”, i per tant les conseqüències d’un acomiadament fraudulent durant aquell període “no comporten la seva nul·litat” de manera automàtica. A més, asseguren que les empreses tampoc estaven obligades a acollir-se als expedients de regulació d’ocupació (ERTO) en cas de fer acomiadaments.
Els magistrats han estimat el recurs d’una empresa contra una sentència del Tribunal Superior del País Basc que declarava nuls els acomiadaments que va fer durant aquell període perquè entenia que estaven prohibits pel reial decret. La sentència del Suprem conclou que el fet que l’empresa no apliqués el que establia el reial decret no comporta la nul·litat d’aquells acomiadaments.
Segons els magistrats, “ni la referida norma conté una autèntica prohibició, ni les conseqüències del fet que hi hagi un acomiadament fraudulent comporten la seva nul·litat”. Per aquest motiu conclouen que “la qualificació de l’acomiadament com a nul es descarta perquè les previsions sobre el tema ignoren el supòsit de frau”, i per tant els casos d’acomiadament sense causa vàlida “s’han de tramitar d’acord amb la legislació laboral vigent”, i no pel reial decret.
