FGC i la Generalitat han signat aquest dilluns a la tarda el nou contracte programa per al període 2022-2026, que inclou, entre d’altres actuacions, la gestió de Rodalies Lleida, l’R-aeroport, i l’impuls de la connexió de les línies del Vallès i Llobregat-Anoia (L8). El contracte preveu una inversió de la Generalitat d’uns 1.000 MEUR en els pròxims cinc anys. Tot i que per a aquest període no hi consta un eventual traspàs de Rodalies, la companyia l’ha inclòs com un dels projectes estratègics per executar a més llarg termini. El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha subratllat que el Govern s’ha donat de termini fins a l’estiu per veure si el govern espanyol té la voluntat d’efectuar-lo.
“Posem a disposició la nostra experiència amb FGC, ens fa aptes per gestionar en un futur les Rodalies de l’Estat a Catalunya”, ha comentat Puigneró en declaracions als mitjans. El vicepresident ha insistit que el Govern esperarà fins a l’estiu per veure quina voluntat té l’Estat per concretar el traspàs. “No podem continuar amb aquest traspàs de fireta del 2009, que no incloïa vies, ni catenàries estacions, ni personal ni finançament. El que volem és la gestió integral de Rodalies”, ha subratllat. La companyia i el Govern han subscrit el segon contracte programa en un acte aquest dilluns al Museu Marítim de Barcelona, amb la presència del mateix Puigneró; el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la presidenta de FGC, Marta Subirà.
El contracte preveu una inversió amb recursos de la Generalitat de 1.000 MEUR, amb una aportació estable de recursos que segueixen un creixement tendencial del 3,1%, sumat a les aportacions de l’ATM es calculen segons el marc pressupostari acordat i els ingressos dels bitllets tenint en compte que l’any que ve es recuperaran els viatgers del 2022. Segons la companyia, els projectes inclosos en el pressupost no implicarà un major endeutament. Concretament, les aportacions de la Generalitat parteixen del contracte programa que ara s’esgota (2017-2021), amb uns 175 MEUR i un creixement anual del 3,1%, seguint les recomanacions del Departament d’Economia. S’inclouen aportacions addicionals finalistes per al dèficit i a les inversions d’AMSA (estació de Boi Taüll), i per al dèficit per als nous serveis Lleida-Manresa, a partir del 2024.
En total, per a l’any 2022 es preveuen aportacions totals de 371,5 MEUR (dels quals 180 MEUR aportats per la Generalitat, 68,15 MEUR per l’ATM i 118,7 MEUR procedents d’ingressos de l’activitat), de 381,22 MEUR per al 2023; 403,01 MEUR per al 2024; 435,57 MEUR per al 2025 i 448,33 MEUR per al 2026. Pel que fa els ingressos, també es treballa amb un escenari de creixement del 3,1% anual, d’acord amb la recuperació estimada el 2019 per al 2022. En aquestes previsions, s’exclouen possibles impactes en la tarifa mitjana que pugui tenir la posada en servei de la T-Mobilitat.
Les actuacions més importants
El pressupost va destinat a cobrir les necessitats de finançament de l’ens FGC, que inclou les línies del Vallès. Llobregat-Anoia. Infraestructures Ferroviàries (IF) i Turisme i Muntanya; i en les societats participades com Vallter, AMSA, Autometro i Cargometro (les dues darreres, companyies de transport de mercaderies). Concretament, FGC finança les inversions de les dues primeres i el dèficit d’explotació és cobert directament per la Generalitat, mentre que les dues altres dues financen amb els seus propis ingressos.
D’altra banda, FGC Rail, també participada, no ha generat encara necessitats rellevants d’inversió o finançament. Es preveu que ho faci a partir del 2024 amb la implantació de la línia Lleida-Manresa i assumeixi tota l’explotació de la línia Lleida-La Pobla de Segur. Pel que fa les noves societats participades –de les línies R-Aeroport (FGC Mobilitat) i del Tram del Camp de Tarragona- el dèficit serà cobert per la Generalitat i les inversions amb recursos de FGC. Un cop entrin en funcionament, després d’una capitalització inicial, es preveu que siguin projectes autoportants.
Tres eixos: la descarbonització, el desenvolupament territorial i la digitalització
FGC ha plantejat el contracte programa amb la Generalitat partint de tres eixos: la descarbonització, el desenvolupament territorial i la digitalització. La companyia preveu que les inversions s’elevin fins als 950 milions d’euros en els pròxims 10 anys per als seus projectes estratègics.
Entre les actuacions previstes en el primer d’aquests, hi ha diversos projectes estratègics a curt i mig termini. Dos dels més destacats –ambdós en ample ibèric- serà la connexió entre Barcelona i l’Aeroport del Prat (la futura R-aeroport) al voltant del 2025 i la gestió de la línia de Rodalies Lleida-Manresa. A banda, a la línia entre Lleida i la Pobla de Segur s’incorporarà un nou tren durant el primer semestre de l’any que ve. També s’hi inclou l’entrada en funcionament de 15 nous combois durant el segon trimestre de l’any que ve, ja anunciada fa mesos, a la línia Barcelona-Vallès que permetrà connexions entre Barcelona i Sabadell i Terrassa cada cinc minuts (2,5 minuts amb Sant Cugat del Vallès).
Pel que fa la connexió de les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, aquest 2021 es completa el projecte constructiu de la futura L8, que estarà operativa poc abans del 2027. Un cop executada l’obra, la connexió entre les dues línies es traduirà en un augment de més de 60 milions de noves places de transport públic. A la línia Llobregat-Anoia, està previst una millora dels serveis i les integracions urbanes a Manresa i Igualada i la incorporació de cinc noves locomotores híbrides l’any que ve; mentre que el Tram del Camp de Tarragona es licitarà al llarg de l’any que ve perquè pugui estar a punt el 2025.
Més a llarg termini, el document inclou projectes estratègics de futur com la gestió de Rodalies; un nou túnel per a la línia Barcelona-Vallès, ja que l’actual ja es troba al màxim de la seva capacitat; el metro del Delta del Llobregat entre Sant Boi i Castelldefels; i l’entrada en la mitja distància d’alta velocitat entre Catalunya i Occitània.
Desestacionalitzar les estacions de muntanya
En el segon dels eixos, el desenvolupament territorial, es treballarà amb l’objectiu de desestacionalitzar les estacions de muntanya més enllà de la temporada d’estiu; la implicació amb l’esport i en especial amb els Jocs Olímpics d’Hivern el 2030; potenciar els ferrocarrils turístics i impulsar la sostenibilitat amb la instal·lació de punts públics de recàrrega per a vehicles elèctrics el 2022.
Per últim, en l’àmbit de la digitalització, es preveu la implementació de les estacions 4.0 i de ‘ressorts digitals’; i a nivell intern l’entrada en servei d’agents digitals, la incorporació de sistemes BIM i el desenvolupament continu del portal Open Data així com d’un Laboratori de 5G, entre d’altres.
