El preu de l’habitatge caurà entre un 5% i un 8% a l’Estat el 2020, segons els ‘Quaderns d’Informació Econòmica’ editats per Funcas. La davallada registrada aquest any serà inferior a la contracció del 13% esperada pel conjunt de l’economia i estarà seguida d’una estabilització en la primera meitat de 2021 i una recuperació posterior. Entre els factors que expliquen l’impacte “limitat” es troben els baixos tipus d’interès, “l’abundància” de liquiditat, la falta de bones alternatives d’inversió i la probable preferència dels venedors per esperar abans de vendre a preus baixos.
L’article de Carlos Ocaña i Raymond Torres considera que la caiguda de les transaccions serà “transitòria”, tot i que asseguren que serà “inevitable” un cert impacte per l’elevada incertesa generada per la crisi sanitària i la caiguda de l’activitat i l’ocupació. En tot cas, els autors preveuen una evolució “diferent” en funció dels territoris i els tipus d’immobles, amb un major atractiu dels habitatges de qualitat en centres urbans en detriment de zones on “colpejarà” més l’augment de l’atur o l’escassa presència de la inversió estrangera.
En un altre article, Joaquín Maudos assegura que l’anterior etapa de creixement va facilitar un desendeutament de les famílies, de manera que el servei del deute en termes de renda disponible s’havia reduït a la meitat entre 2008 i 2019, situant-se al voltant del 6%. Com a percentatge del PIB, el deute va caure d’un 85,6% el juny de 2010 al 56,9% el març de 2020.
Tot i això, l’article subratlla que hi ha molts col·lectius de població vulnerables des del punt de vista econòmic i destaca la importància que les prestacions socials estan tenint per contenir l’impacte de la crisi sobre la desigualtat i la pobresa.
L’article de Ramon Xifré destaca la importància de disposar d’un sistema de tecnologia i ciència robust. Pel que fa a la intensitat exportadora de productes d’alta tecnologia, Espanya ocupa la posició 25 dels 27 països de la Unió Europea i és el país amb més dèficit comercial en aquesta branca de productes dins de les quatre majors economies europees. D’acord amb aquestes xifres, l’autor recomana augmentar la capacitat d’atracció d’inversió estrangera i la col·laboració en projectes científics internacionals de gran envergadura.
