El Port de Barcelona ha constituït aquest dimecres el nou Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers, un organisme que vetllarà per “reduir els impacte negatius” d’aquesta activitat i millorar-ne el retorn socioeconòmic a la ciutat. El nou organisme s’ha reunit per primera vegada amb participants de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, la Delegació del Govern espanyol, la Comunitat Portuària, la Cruise Lines International Association i el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, entre altres entitats. Tal com ha detallat el port en un comunicat, la meta del nou ens és millorar la transparència i comunicació de l’activitat dels creuers a Barcelona i generar un espai on “compartir i coordinar” iniciatives.
“Aquesta nova eina dona continuïtat al pacte signat l’any 2018 entre el Port i l’Ajuntament de Barcelona que redueix a set les terminals de creuers. La implementació d’aquest acord de l’any 2018 suposa uns deu anys de feina i, per tant, no finalitzarà fins a l’any 2027, amb el tancament de la terminal de creuers situada al moll de Barcelona Sud”, recorden des de la infraestructura que presideix Lluís Salvadó.
De les set terminals previstes en l’acord, fa uns mesos es va retirar la licitació de la futura terminal G després del recurs presentat al TSJC per Norwegian Cruise Line, Viking Ocean Cruises i Virgin Cruises en considerar que el concurs estava dissenyat per “adjudicar directament” la concessió a Royal Caribbean.
La governança del nou consell anirà a càrrec d’un plenari i s’estructurarà en diverses comissions de treball, focalitzades en la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. També es proposen cinquanta actuacions que s’estan ja treballant o que s’iniciaran aviat. Paral·lelament, es reafirma l’aposta pel creuerisme de port base, procés que s’ha obert amb la limitació i trasllat de les terminals de creuers i en l’aposta per la desestacionalització de l’activitat.
Consolidar Barcelona com un “port base” suposa que molts dels creueristes pernoctin en hotels de la ciutat, generalment d’unes quatre estrelles, i facin una despesa per persona i dia que dobla la d’un turista que no és passatger d’un creuer (202 euros davant els 100,02 euros, segons dades de l’Observatori de Turisme de Barcelona del 2022). A més, es tracta d’un perfil familiar i “prescriptor”, afegeixen, ja que el 90% vol tornar a Barcelona o recomana al seu entorn visitar-la.
A banda, fonts del Port de Barcelona recorden que l’activitat creuerística proporciona una connectivitat directa amb els Estats Units que no només beneficia els turistes que volen iniciar uns dies de vacances a bord d’un vaixell sinó a la instal·lació d’empreses nord-americanes a Catalunya i comporta uns “efectes induïts molt importants”. Altres beneficis, assenyalen, és que l’activitat contribueix en 562 milions d’euros al PIB català. “Una altra línia de treball molt rellevant és la reducció de la congestió a les zones més turístiques de la ciutat; la diversificació dels actius turístics i la generació d’ocupació local en el sector”, apunten des del Port.
Paral·lelament, el Port defensa també reduir les emissions dels creuers, potenciar els vaixells amb baixes emissions i optimitzar la gestió d’aigües, entre altres mesures de sostenibilitat. En aquest sentit, i en línia amb la patronal dels creuers CLIA, recorden que els creuers són molt nous i que els vaixells més contaminants són els que tenen una antiguitat d’uns 30 anys. Amb tot, el Port prepara una ordenança que estarà a punt al voltant de l’estiu per als vaixells més contaminants.
Segons el Port de Barcelona, avui no s’està en disposició de reduir el nombre de terminals i de creuers a la ciutat, ja que hi ha concessions en marxa i revertir-les implicaria indemnitzacions milionàries. “No estem en aquest punt”, asseguren fons de l’entitat.
Janet Sanz recorda que el 72% dels creueristes només fan escala a la ciutat
L’Ajuntament de Barcelona ha proposat aquest dimecres que el port de la ciutat no construeixi la setena terminal de creuers, el concurs de la qual s’ha paralitzat, i que el 2024 no renovi la llicència anual per a la terminal C. Això permetria no incrementar el número total de creueristes. La tinenta d’alcaldia d’Ecologia i Infraestructures, Janet Sanz, ho ha traslladat a la reunió de constitució del Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers del Port de Barcelona, que s’ha fet amb l’Autoritat Portuària, la Generalitat i les navilieres. Segons Sanz, aquestes dues propostes no suposarien cap cost econòmic per al Port.
Sanz ha recordat que fa unes setmanes el Port va retirar la licitació de la futura terminal G al Moll Adossat després que unes navilieres impugnessin judicialment el concurs perquè creien que les clàusules de licitació afavorien Royal Caribbean. Per això, considera que anul·lar totalment el concurs és viable, segons els serveis jurídics municipals, i econòmicament sense cap cost per a l’Autoritat Portuària. Actualment Barcelona té cinc terminals en funcionament, i una sisena que s’està construint, cosa que ja permetria incrementar la capacitat de 3,3 milions de creueristes a 4 milions. Per això, creu que la capital catalana ja no podria absorbir més turistes d’aquest tipus.
Pel que fa a l’altra proposta, la de la Terminal C, és una terminal amb llicència fins el 2030 però que s’ha de renovar anualment. Per això, el consistori proposa que pel 2024 no es renovi i es deixi sense ús per a creuers i es busqui un altre destí a les instal·lacions.
La regidora ha recordat que més del 70% dels creueristes només fan escala a la ciutat i tant sols el 28% l’utilitzen com a port de sortida o arribada. Aquests últims són els que deixen més impacte econòmic a la ciutat, mentre que els primers només passen unes poques hores a la capital catalana. De fet, Sanz ha instat a parlar del número de creueristes i no només del número de vaixells, ja que aquests cada cop són més grans i van més plens. Per això, ha tornat a instar la Generalitat a prendre exemple del govern balear per limitar, amb un acord voluntari amb les navilieres, el número de creueristes que desembarquen a la capital catalana.
En aquest sentit, espera que aquest Consell per a la Sostenibilitat sigui àgil i prengui mesures per no provocar un 2024 encara amb més creueristes que el 2023. “Sembla una taula de creixement infinit”, ha lamentat. La propera reunió està prevista per d’aquí tres mesos.
