El Port de Barcelona va guanyar 63 milions d’euros durant el 2022, xifra que suposa un increment del 66% en comparació a l’anterior exercici. A més, la infraestructura va tancar l’any passat amb un tràfic total amb 71 milions de tones mogudes, un 6,9% més i una “xifra rècord” que supera la del 2018. El president del Port, Lluís Salvadó, ha comentat que es tracta d’uns “resultats bons” tenint en compte que ha estat un “exercici convuls” pel context internacional. Salvadó ha explicat que el sector dels creuers es troba en una “recuperació molt important” però que per a aquest 2023 es preveu encara un “creixement molt moderat”. Al 2022, se’n van registrar 2,3 milions, lluny dels 3,1 milions del 2019.
Pel que fa la xifra de negoci, es va elevar fins als 181 milions d’euros xifra que suposa un increment del 20% respecte al 2021 i supera en un 5% les xifres prepandèmiques. Segons ha assenyalat Salvadó en la roda de premsa per presentar els resultats del Port de Barcelona de l’any passat, en els ingressos ha destacat l’aportació del Gas Natural Liquat, el tràfic de potasses, el de granels i una recuperació important del tràfic de vehicles, especialment pel que fa les importacions dels vehicles elèctrics des del mercat asiàtic que, un cop a Barcelona, es distribueixen per la resta d’Europa, ja sigui per mar o per ferrocarril.
Segons el president del Port de Barcelona, aquestes xifres i el ‘cash flow’, de 101 milions d’euros, que ha crescut un 19% en comparació al 2021, han de permetre encarar els futurs projectes estratègics de l’equipament, com són la transició energètica, els accessos ferroviaris i la celebració de la Copa Amèrica l’any que ve.
Sobre el tràfic rècord total, amb 71 milions de tones mogudes, el director general del port de Barcelona, José Albert Carbonell, ha destacat que aquestes xifres tenen “un valor especial” en relació als altres ports del Mediterrani. El tràfic de ‘hinterland’ també ha millorat, en aquest cas un 4,1%, fins als 35,2 milions mentre que el de contenidors TEU s’ha mantingut estable, amb 3,5 milions, un 0,3% menys que al 2021.
Quant al tràfic ro-ro, s’han mogut 419 milers d’UTI, fins als 419.000, un 5,7% més, sobretot gràcies a les connexions amb les Illes Balears, segons ha detallat Carbonell. Pel que fa el tràfic de vehicles ha experimentat una millora respecte exercicis anteriors, amb 591.000 unitats, un 18,4% anual més.
Concretament, les exportacion en aquest àmbit encara es mantenen en creixements negatius per la manca de microxips, una situació que afecta tot el planeta, i que en el cas del port de Barcelona, sumat al tancament de Nissan ha fet reduir un 7,9% les vendes a l’estranger. En canvi, destaca l’increment del 63% de les importacions i del 145,7% dels trànsits, és a dir, vehicles que arriben al port de la capital catalana des de la Xina per ser redistribuïts no només a l’Estat sinó a la resta del món.
Pel que fa els sòlids a granel, es va registrar un tràfic total de 4,5 milions de tones, un 2% més, i van destacar les exportacions de potasses amb un 53% i la sal comuna (+10,3%), gràcies a l’increment de l’activitat d’Iberpotash, i dels cereals i farines. En canvi, s’han reduït les importacions de soja per l’aturada tècnica d’una de les planes i les exportacions de ciment pels drets d’emissió de CO2 i el cost energètics que fan que mercats com els d’Algèria, Turquia i Egipte siguin més competitius.
D’altra banda, els líquids a granel van assolir 15,6 milions de tones, un 26,9% més, gracies al bon comportament els hidrocarburs, que amb 12 milions de tones han crescut un 34,5% impulsats per a benzina (+113%) i pel Gas Natural Liquat, amb 3,9 milions de tones, un 39,1% més.
“La planta més important d’Europa la tenim aquí”, ha recordat el president del Port de Barcelona, que ha atribuït aquest increment a la interrupció del subministrament des del Marroc i l’obligació d’omplir els magatzems i que a Barcelona ha causat “descàrregues importants”. En aquest sentit, els principals mercats importadors han sigut els EUA, amb un 29%, Qatar (23%) i Nigèria (18%) i a partir d’aquí altres vaixells més petits tornen a carregar per distribuir el gas a plantes com la de La Spezia, a Itàlia, o als Països Baixos.
Cauen les exportacions de contenidors plens
Malgrat el rècord de 71 milions de tones mogudes aquest any, les exportacions de contenidors plens va retrocedir un 6% pel descens de les vendes de la carn de porc a la Xina ja que s’està recuperant de la pesta porcina i ara s’està enfocant en mercats com les Filipines, Japó i Corea tot i que no compensen el descens al gegant asiàtic. Carbonell també ha citat l’alfals és un producte que depèn molt de les collites i costa de comparar, i la situació d’Algèria. Sense aquests condicionants, les exportacions haurien crescut un 1%.
Quant a les importacions de contenidors plens, van registrar un augment del 3,4% tot i un novembre molt dolent com a conseqüència encara de les disrupcions en les cadenes de subministrament, especialment a l’Àsia, i els de trànsit van assolir un rècord històric amb un 4,5% més. Per mercats, les exportacions es concentren a Àsia i Oceania, amb un 47%, seguit d’Amèrica (26%), Àfrica (15%) i Europa (12%), mentre que les importacions, un 75% provenen d’Àsia i Oceania, un 10% d’Europa; un 10% d’Amèrica i un 5% d’Àfrica.
Els creueristes tornen però no als nivells del 2019
Si bé el nombre de passatgers dels ferris s’ha disparat fins als 1,6 milions pràcticament, un 62,9% més, gràcies al bon comportament de les connexions amb les Balears –ja són tres les línies comercials que ofereixen trajectes amb totes les Illes-, els creueristes encara no arriben als nivells prepandèmia. L’any passat, en van ser 2,3 milions, que tot i suposar una recuperació “molt important” encara es troben un 25,8% per sota el 2019 (+347,5%).
Per aquest 2023, Salvadó espera encara un “creixement molt moderat del sector” i “no significatiu”, d’un 2% o un 3%. El motiu, ha puntualitzat, són “les dinàmiques del propi sector”. No obstant això, ha augurat un “creixement qualitatiu” i de recuperació del port com a port base i una desestacionalització per tenir “unes temporades baixes bones i unes temporades altes més moderades”.
