El Parlament ha aprovat instar el Govern a crear una empresa elèctrica pública a Catalunya amb capacitat de gestió del cicle de producció, distribució i comercialització de l’energia, així com instar el Govern a presentar en el termini de quatre setmanes un pla detallat i calendaritzat de constitució de l’empresa. Fruit d’una transacció entre CUP, Junts i ERC, també s’ha aprovat demanar a l’executiu que plantegi durant el 2021 una proposa de reversió de la central hidroelèctrica de Sant Quirze de Besora a mans públiques, quan acabi la concessió actual el 2024.
La cambra també ha instat el Govern a demanar a l’executiu espanyol que aturi el projecte de cinc línies MAT, així com que retorni a la Generalitat les competències sobre els traçats de les xarxes de transport d’energia de Catalunya i el caràcter vincular de l’informe que s’emet sobre el Pla d’inversions anual de les companyies energètiques.
El Parlament també insta el Govern a reprovar “la inacció” de l’executiu espanyol davant l’increment del peu de la llum. A més, ha tirat endavant la iniciativa per instar l’Estat que, mitjançant un decret llei, obligui totes les comercialitzadores d’últim recurs a contractar un mínim d’un 50% de l’energia que comercialitzen a preu tancat i només l’altre 50% a mercat diari, per acotar la proporció dels kWh venuts per aquestes empreses que estigui afectada per la volatilitat dels preus.
Retorn del deute pendent a Catalunya
D’altra banda, el Parlament ha acordat demanar al Govern que exigeixi a l’Estat el pagament del deute pendent de la disposició addicional 3a de l’Estatut del 2008 –uns 559 MEUR- i que reconegui el deute del mateix concepte dels exercicis 2009-2013 –uns 2.950 MEUR-.
També s’ha aprovat reclamar a l’Estat el pagament del deute pendent derivat de la integració definitiva del finançament revisat dels Mossos, d’uns 664 MEUR, així com exigir-li que es comprometi que la futura distribució del marge de dèficit autoritzat per a les institucions europees es faci en funció de la despesa pública, perquè l’Estat no torni a centralitzar el marge de dèficit en un 89% tot i que només representa un 58% de la despesa.
En canvi, el Parlament ha rebutjat instar el Govern a reclamar a l’executiu espanyol que presenti, abans d’acabar aquest any, una proposta per a un nou model de finançament, i que abans de tres mesos es traslladi al Parlament perquè pugui ser debatuda i tingui “el màxim consens polític”. La proposta dels comuns només ha comptat amb els seus vots a favor i els dels socialistes.
