El nou projecte del Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès preveu crear uns 5.000 nous habitatges en els propers 15 anys. L’Institut Català del Sòl (Incasòl) i l’Ajuntament treballen en un model de creixement de la ciutat per l’oest més respectuós que els projectes que s’havien posat sobre la taula anteriorment en aquest espai, on fins fa una dècada hi governaven els camps de conreu i on ara hi ha instal·lades empreses com CaixaBank, Stradivarius o el Sincrotró Alba. La previsió és que la meitat dels pisos siguin de protecció oficial, embolcallats per 200 hectàrees de zona verda i integrant en la trama urbana equipaments i empreses d’alt valor afegit. Es preveu una inversió pública de 450 MEUR i que les primeres obres comencin al 2022.
El nou barri neix a partir del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional, nom amb què s’ha conegut popularment aquesta zona de Cerdanyola del Vallès des de que es va posar fil a l’agulla per a repensar-lo. Es tracta d’un espai de 408 hectàrees presidit pel majestuós Castell de Sant Marçal, un punt de referència que serà clau a l’hora d’identificar un projecte que es considera una oportunitat per a la localitat, però també per al conjunt del país.
“És un sector estratègic a Catalunya, perquè generem oportunitats a les empreses tecnològiques i d’alt valor afegit amb peces com el Sincrotró o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però també perquè generem espais d’àmbit residencial”, explica en declaracions a l’ACN la directora de l’Incasòl, Mercè Conesa. La transformació d’aquest espai es va preveure ja en el Pla General Metropolità de 1976, quan s’esperava que la població a la zona avui dia fos d’uns 4 milions d’habitants. La xifra, però, ha quedat molt desfasada, donat que a Cerdanyola hi ha empadronades unes 58.000 persones, mentre que a la veïna Sant Cugat unes 93.000.
Al 2008 es va iniciar el gran procés de transformació amb la reurbanització de la carretera que uneix Cerdanyola i Sant Cugat, i al 2010 es va inaugurar un dels elements clau del projecte, el Sincrotró Alba. Precisament, aquesta instal·lació és un reclam perquè empreses tecnològiques i d’alt valor afegit s’ubiquin en un espai de 69 hectàrees sota el concepte de Parc de la Ciència i la Tecnologia, que podria crear vincles amb les empreses ubicades al veí Parc Tecnològic del Vallès, a escassos metres d’aquest entorn, i del Parc de Recerca de la UAB.
Aquest conjunt d’empreses se situaria al cantó oest del parc, limítrof de camí a Sant Cugat amb el corredor verd que es va reservar per permetre la connexió biològica amb el pas de fauna corresponent entre els parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Vorejant el Castell de Sant Marçal pel sud i l’est s’hi projecten els 5.000 habitatges, la meitat de protecció oficial: “Molts cerdanyolencs han hagut de marxar del municipi perquè els preus no eren assequibles, i ara podem donar resposta aquesta necessitat històrica”, explica l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, en declaracions a l’ACN.
Connectivitat digital i amb transport públic
La construcció dels nous habitatges farà créixer la població de la ciutat en 15.000 habitants, fet pel qual es vol treballar en garantir una bona connexió, ja sigui digital amb la darrera tecnologia vinculada a Internet, com amb la mobilitat. Per aquest motiu es preveu que l’actual estació de Cerdanyola Universitat de Rodalies (R8) esdevingui un node ferroviari.
La previsió del Govern és que una nova línia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) enllaci Barcelona amb el Vallès, creuant Collserola i arribant a l’estació de la Universitat Autònoma. En aquest traçat, s’han dibuixat dues estacions a la zona del Parc de l’Alba, una just on es troba Cerdanyola Universitat, que actuaria d’intercanviador, i una segona a prop de la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola.
La previsió és crear un sistema de mobilitat lleugera com un tramvia, i que uniria els diferents punts del parc amb la UAB i les estacions de ferrocarril. Mentre això no sigui possible, aquestes connexions es farien amb bus. A més, es preveu la construcció d’un espai amb un sostre comercial de 50.000 metres quadrats just a tocar del node ferroviari, pensat per donar servei a la població del barri, així com els ciutadans de Cerdanyola i de l’entorn més pròxim.
Respecte per l’entorn
L’espai es beneficia de la proximitat amb el Parc Natural de Collserola, així com la riera de Sant Cugat, un espai al qual es preveu sumar fins a 200 hectàrees de zones verdes integrades a la trama urbana. L’objectiu no és només oxigenar el barri, “el primer postpandèmia”, segons detalla Conesa, sinó també aconseguir una regulació natural de la temperatura, rebaixant la calor a l’estiu.
A més, l’espai disposa ja d’una instal·lació per injectar a la xarxa de distribució gas renovable procedent d’un abocador, reduint el consum d’energies fòssils. Aquest equipament donaria servei als habitatges i empreses de la zona.
Espai controvertit
La proposta està consensuada entre Incasòl i Ajuntament, i suposa el projecte número 33 dibuixat a la zona. Un dels principals inconvenients que ha presentat l’espai històricament és la presència d’abocadors incontrolats de principis de la segona meitat del segle passat, d’on s’extreia argila i es reomplia amb residus de tot tipus procedents de l’activitat industrial.
Fins ara, aquest fet ha generat dubtes de si es podia edificar a sobre. “Els abocadors han estat monitoritzats, i farem el que ja s’ha fet en altres ciutats i que han permès crear barris exemplars, regenerant la zona amb parcs urbans”, explica Conesa, que assegura que en un termini de vuit anys aquests abocadors hauran quedat totalment inerts gràcies a l’aplicació de tècniques específiques. “Aquest és un projecte estratègic per a la ciutat i per al territori, amb especial cura pel medi ambient, i és prou atractiu perquè la gent de Cerdanyola s’hi engresqui”, afegeix l’alcalde Cordón.
La previsió és que els primers treballs d’urbanització es comencin a desenvolupar al 2022 per crear un nou vial al sector est, l’avinguda Gorgs, des d’on es vertebrarà l’accés al barrí, i que en el termini d’uns quatre anys arrenquin els treballs per edificar els primers habitatges. Es preveu que el barri estigui totalment acabat en el termini d’uns quinze o vint anys.
