El moviment Mai Més Peatges, que aplega plataformes i entitats en contra del pagament per circular, ha portat al jutjat la manca d’inversions en seguretat a les autopistes. La denúncia, presentada als jutjats d’Amposta, recorda les responsabilitats del Ministeri de Transports, la Direcció General de Trànsit, el Departament de Vicepresidència i el Servei Català de Trànsit en la gestió de la circulació i el manteniment des de l’alliberament. Els veïns retreuen la suspensió del servei ràpid de grues en cas d’accidents davant l’increment dels sinistres els últims mesos. Reclamen el tercer carril a tot el traçat, construir nous accessos, zones de descans i protocols efectius d’actuació.
L’entitat vol que la denúncia serveixi perquè les administracions competents assumeixin responsabilitats i corregeixin la manca de previsió que, asseguren, està llastant greument la mobilitat per les autopistes alliberades fa just un any –el tram nord de l’AP-7, l’AP-2, la C-32 nord i la C-33-. “Volem que s’investigui i que les mesures preses havien d’estar amb temps”, ha subratllat el portaveu de Mai Més Peatges, Llorenç Nvarro.
Els veïns creuen que es plantegen de forma esbiaixada i sobredimensionada els problemes que acumulen els últims mesos les vies ràpides alliberades, i que atribueixen a la manca de previsió d’aquestes administracions. Això, lamenten ajuda a generar un clima d’opinió que justifiqui la introducció de mesures de pagament per circular, com la vinyeta, afavorint els interessos de les grans empreses constructores del sector.
“Els que volem que siguin públiques les vies i no es privatitzin, volem que es fiscalitzi l’actuació bàsica de l’administració, no permetin que es posi la vida de les persones en perill i es deixin de fer postureig polític a les operacions sortides i tornada. No pot ser que hagi més d’un 300% d’augment de persones atropellades dins de l’autopista”, ha etzibat Navarro.
Entre els punts bàsics de la denúncia figura la supressió del servei de grua ràpida per retirar vehicles avariats o accidentats en menys de 20 minuts des de l’alliberament, malgrat l’increment d’accidents greus i mortals registrats, en molts casos, en poques hores de diferència i en zones molt properes. Retreuen que s’han reduït els recursos per mantenir la seguretat i garantir la fluïdesa del trànsit, especialment a partir de l’obligatorietat de desviar tot el trànsit pesant cap a l’autopista amb el pretext d’alliberar la carretera N-340.
L’AP-7, saturada des de 1998
Tot això, recorden, no ha arribat acompanyat de les inversions que consideren imprescindibles en matèria d’ampliar el flux de trànsit que absorbeix la via. Demanen, més enllà de la previsió de fer-ho per trams concerts, construir un tercer carril a tot el traçat de l’AP-7. Una via ràpida, segons ha recordat el portaveu de Mai Més Peatges, Josep Maria Batet, que va assolir el pic de saturació a partir de l’any 1998 i que, en alguns trams, arriba a superar el doble de la capacitat de disseny prevista. Matisa que, des d’aquest moment, el trànsit s’ha incrementat després de crisis econòmiques i pandèmies i subratlla, així, que el problema ja de de lluny.
Un altra de les mancances importants, afegeixen, és la inexistència de protocols clars i efectius que evitin els embussos quilomètrics quan es produeixen sinistres. Reclamen que s’estableixin models d’actuació que permetin reaccionar de forma efectiva i àgil, amb opció de desviar el trànsit per vies alternatives com l’N-340 i s’eviti retenir durant hores molts conductors, que asseguren es desplacen per motius laborals principalment.
El Montsià, l’única comarca sense accés
Per fer-ho possible, insisteixen, cal construir també nous accessos a l’autopista a Catalunya i al País Valencià. Aquest seria el cas de la del Montsià, l’única comarca catalana que encara no en té cap, ha recordat un altre dels portaveus, Enric Lange. Segons ha recordat, el tram entre Amposta i Ulldecona és conegut per la seva alta accidentalitat i, en canvi, queda comprès en un tram de 25 quilòmetres sense accessos. La denúncia també assenyala deficiències en les tanques de contenció i apunta com a zona més crítica el pas de l’AP-7 sobre l’Ebre a Amposta, amb una “dèbil barana per a vianants”.
L’entitat reclama també que es dotin les vies ràpides de més àrees de descans, especialment per als conductors professionals, i millores a les àrees de servei. Recorden, sobre aquests últims espais, que la seva licitació permet en bona mesura finançar el manteniment de les autopistes i permet situar el seu cost de manteniment per sota del d’una carretera nacional, addueix Navarro.
