La Política Agrària Comuna (PAC) és una de les més icòniques de la UE i també de les que més recursos mobilitza. Representa el 34% del pressupost europeu del 2020, és a dir, més de 58.000 milions d’euros i ara se n’està discutint el pla 2021-2027.
L’Eurocambra reclama dedicar un 30% de les ajudes europees directes per agricultors a plans ecològics voluntaris, els anomenats “eco-esquemes”. És una de les principals reivindicacions que demanarà els pròxims meso en les negociacions sobre la Política Agrària Comuna (PAC) amb els governs, que ho volen limitar al 20%. L’Eurocambra ha ratificat aquest divendres a la tarda amb més de 400 vots favorables la seva posició sobre la reforma agrària que donarà més flexibilitat als estats per assolir els objectius climàtics amb els seus propis plans agraris.
A part del 30% per als eco-esquemes, destaca també la seva petició de la cambra per dedicar el 4% dels fons a joves agricultors. A més, exigeixen dedicar un 12% de la partida per a desenvolupament rural a “intervencions mediambientals”.
L’Eurocambra també vol blindar els subsidis als agricultors actius i evitar que aeroports, serveis ferroviaris o instal·lacions esportives i recreatives puguin optar a les ajudes. Per tant, rebatran la proposta dels governs per decidir ells mateixos sobre la definició de les activitats que poden rebre els fons agrícoles.
Finalment la prohibició de l’etiqueta vegetariana no es discutirà en les negociacions sobre la PAC perquè no hi ha hagut prou consens a l’Eurocambra per defensar aquesta iniciativa.
La proposta de reforma per al període 2021-2027 és un dels grans canvis d’aquesta legislatura europea. En concret, el paquet de la reforma inclou tres propostes legislatives sobre els plans estratègics, el mercat comú i el finançament. Les converses s’allargaran els pròxims mesos i no s’espera que la reforma de la PAC pugui entrar en vigor abans del 2022.
Més poder als Estats, menys per a les Regions
El nou model impulsat per la Comissió Europea pot suposar una certa recentralització de la política agrària cap als estats membre perquè part de les decisions que fins ara prenia Brussel·les es derivaran als estats membre. La CE proposa que cada país dissenyi el seu pla estratègic per complir amb els objectius europeus comuns. “Els estats membre tindran més flexibilitat en l’ús dels seus fons i podran adaptar les seves intervencions a mida”, assegura un informe de l’Eurocambra sobre la reforma.
Alguns territoris com Catalunya o València demanen la possibilitat de crear plans estratègics regionals, en comptes de participar en aquest pla estratègic estatal. Des del Govern temen que la reforma retalli la capacitat d’adaptació de la PAC a la situació del territori català.
D’altra banda, fins ara cada comunitat autònoma decidia el seu programa de desenvolupament rural però, si la reforma tira endavant les decisions s’adoptaran en l’àmbit nacional.
Reducció del pressupost i condicionalitat
La proposta plantejada per la Comissió i que ara han de negociar parlament i governs suposa una reducció del finançament de la PAC d’entorn un 5%. Segueix la tendència de la UE a disminuir les fortes subvencions al sector agrari en els últims anys. Després d’Alemanya i França, Espanya és el tercer estat que més diners rep de la CAP, un 12,3% de tots els fons el 2018.
La reforma també preveu reforçar la condicionalitat climàtica de les ajudes als agricultors. És a dir, que les transferències directes depenguin del respecte pel medi ambient de les explotacions agrícoles.
