El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha incorporat al seu fons quatre fragments de la portalada romànica del monestir de Sant Pere de Rodes atribuïts al Mestre de Cabestany. Estan treballats amb marbre blanc i haurien format part dels cicles bíblics que decoraven la gran portalada del cenobi (esculpida el segon terç del segle XII i destruïda al segle XIX). Els fragments s’han comprat per 250.000 euros a les galeries Artur Ramon Art, Palau Antiguitats i Clavell & Morgades Antiguitats. Només una de les peces s’havia exposat abans; les altres tres, inèdites, es mostraran ara per primera vegada al MNAC. Representen dos caps, un petit fragment d’indumentària i la part inferior d’un personatge d’una escena de curació d’una dona.
Les peces escultòriques, atribuïdes al Mestre de Cabestany i al seu taller, s’han adquirit per 250.000 euros i passen a formar part de la Col·lecció Nacional que, any rere any, el MNAC increment amb noves adquisicions. Abans de comprar-los, tècnics especialistes del Museu els han examinat en diferents ocasions.
Només una de les peces s’havia exposat i publicat abans. Les altres tres són quasi inèdites i ara es mostraran per primer cop al gran públic. Estan treballades en marbre blanc i integraven figures humanes i escenes historiades datades entre el 1160 i el 1163. Representen un cap (7 x 11,5 x 10 cm), un segon cap amb part de l’espatlla dreta (12 x 7,5 x 8 cm), un fragment de la part inferior d’un personatge pertanyent a una escena neotestamentària de curació d’una dona (25 x 27 x 9 cm) i un petit fragment d’indumentària (12 x 6 x 10 cm).
Aquestes peces haurien format part dels cicles bíblics que decoraven la gran portada de l’església de Sant Pere de Rodes, construïda al segon terç del segle XII i destruïda durant el primer terç del segle XIX. Per unanimitat, la portalada s’ha atribuït a l’escultor anònim conegut com a Mestre de Cabestany, artista equiparable al que en pintura representa el Mestre de Sant Climent de Taüll.
Diverses institucions públiques i privades de Catalunya i de l’estranger conserven alguns dels relleus i fragments que n’han subsistit, i que han estat objecte d’interès per part d’especialistes catalans i internacionals. “Malgrat el seu estat fragmentari, els quatre relleus són un fidel reflex de la gran qualitat tècnica i de la força escultòrica del seu autor; a més, ofereixen un ventall prou eloqüent de l’abast monumental de la portalada empordanesa esmentada i de la seva temàtica historiada”, destaca el Departament de Cultura.
L’estudi d’aquestes peces ha permès fer noves recerques sobre el Mestre de Cabestany i la portada de San Pere de Rodes, que es publicarà en forma de llibre (‘El Mestre de Cabestany. Espurnes de marbre’, 2023), on es donarà a conèixer una nova reconstrucció hipotètica de la portada destruïda, així com una nova interpretació sobre la funció i el context d’aquesta obra mestra.
“L’ingrés de les peces al Museu Nacional contribuirà a omplir el buit que hi ha actualment sobre l’escultura del Mestre de Cabestany, un dels artistes romànics més originals i prolífics, atès que va ser actiu a Catalunya, Navarra, Rosselló, Occitània i Toscana”, subratlla la Generalitat. Malgrat ser un artista anònim, és una de les figures més singulars i estudiades de tota l’escultura romànica, amb una bibliografia de caire internacional. Amb aquesta adquisició, es podrà explicar al Museu Nacional una altra de les obres mestres de l’art català medieval a través d’un espai dedicat al monestir de Sant Pere de Rodes, al costat d’altres centres d’escultura en pedra com Ripoll i, sobretot, dels grans conjunts de pintura mural.
Passatges evangèlics
Al segle XII, sota el patrocini dels vescomtes de Peralada, s’esculpeix la portalada de l’església, actualment desapareguda a causa de l’espoli. Les úniques restes que se’n conserven a la ubicació original es troben a les dues bandes inferiors de la porta principal. Són dos fragments de marbre, esculpits amb motius vegetals, animals fantàstics i caps humans. La resta de la portalada es va dispersar i molts elements van anar a parar a mans de col·leccionistes.
Malgrat tot, la localització d’alguns fragments conservats o coneguts a través de fotografies ha permès estudiar-la i proposar diferents reconstruccions. Les peces mostren que es va treballar amb relleus de diferents mides, tant sobre pedra com sobre marbres romans reutilitzats. La portalada es caracteritzava per una abundant figuració, que representava passatges evangèlics, amb les característiques pròpies del treball del mestre de Cabestany, com l’ús de la tècnica del trepant i de models romans en la composició que el mestre va aprendre a partir de l’observació de sarcòfags paleocristians.
Mil·lenari de l’església
L’adquisició coincideix amb l’any en què se celebra el mil·lenari de la consagració de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes, d’on són originàries les peces escultòriques. La consagració, que va tenir lloc el 5 d’octubre del 1022, va comportar la consolidació dels dominis del monestir a principis del segle XI i l’inici d’un llarg temps d’esplendor que, com destaca la Generalitat, “avui es veu reflectit en el conjunt de construccions del monument i que l’han convertit en un dels més estimats i admirats de Catalunya”. Per commemorar aquests mil anys de la consagració de Sant Pere de Rodes, des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura s’han realitzat diferents actes i celebracions que duraran fins al maig de 2023.
