El Govern ha presentat aquest dijous el seu càlcul de les balances fiscals de l’any 2019. En aquell exercici, el desajust entre els recursos que va aportar Catalunya a les finances de l’Estat i el que l’administració hi va gastar va ser de 20.196 milions d’euros. Amb tot, el Departament d’Economia i Hisenda ha reconegut que una part de la despesa territorialitzada de l’Estat s’ha hagut d’estimar, ja que des del 2016 el govern espanyol no envia a Catalunya totes les dades necessàries per al càlcul. Les balances, que situen el dèficit en el 8,5% del PIB català, també indiquen que Catalunya generava el 2019 el 19,6% dels ingressos de l’administració general, mentre que va rebre el 13,4% de la despesa total.
Segons han explicat els responsables del Govern en roda de premsa, el càlcul s’ha fet en base elements com els ingressos i les despeses de la Seguretat Social a Catalunya i la inversió executada per l’Estat, entre d’altres. Tanmateix, s’ha hagut de fer una aproximació amb dades no disponibles que representen el 26% del total.
Si es compara les dades del 2019 amb les del 2016, la darrera vegada en què es va fer el càlcul, es pot observar un increment del dèficit fiscal de mig punt. Així, si bé fa sis anys el saldo donava un balanç negatiu de 17.049 milions, en l’aproximació presentada aquest la xifra puja fins als 20.196 milions.
Per apartats, es pot observar un increment dels recursos que l’Estat recull a Catalunya, que passen de 58.000 a 63.000 milions (del 19,2% al 19,6% del PIB). Pel que fa a la despesa a Catalunya, es manté percentualment estable, en passar de 39.000 a 43.000 milions i un pes que es manté en el 13,4% del total.
Pel conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, la radiografia que mostren les balances dibuixa un panorama “endèmic” negatiu i “deslleial” per Catalunya. “En dèficit fiscal, la mitjana és del 8% del PIB des de l’any 1986. Fa més de trenta-cinc anys que els catalans paguem pràcticament un delme a Espanya i no sabem ben bé a canvi de què”, ha denunciat el conseller.
“Els 20.196 milions representen el 53% del pressupost del Govern de Catalunya. Aquesta quantitat és l’equivalent al pressupost de Sanitat, Educació i Drets Socials del 2022. És 167 vegades el pressupost d’inversions de FGC o 152 el de l’ajuntament de la ciutat de Girona”, ha resumit Giró. A parer seu, el càlcul de les balances mostra que Catalunya “ha d’aspirar” a gestionar els seus propis recursos.
“Exercici de transparència”
L’objectiu del Departament d’Economia és oferint anualment les balances fiscals fins al final de la legislatura. De fet, les darreres es van publicar el 2020 amb dades de 2016. “És un exercici de transparència que s’ha de fet”, ha apuntat Giró. Si el càlcul del dèficit fiscal tingués en compte les despeses que l’Estat fa fora de Catalunya, però que repercuteixen de manera més o menys directa sobre tot el territori espanyol, la balança donaria un desajust del 6,1% del PIB i 14.000 milions, tot i que des de la conselleria apunten que aquesta metodologia és més “subjectiva”.
Preguntat per la possibilitat de negociar amb l’Estat un nou règim de finançament que permeti reduir el dèficit fiscal que dibuixen les balances, Giró ha dit que ara mateix això no està obert, però no ho ha descartat. “No hi ha cap convocatòria per obrir el meló del model de finançament. Dubto que en el que queda de legislatura, això passi, però si passa, actuarem en conseqüència”, ha resolt.
