El Govern ha aprovat interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra diferents articles del Reial Decret llei 20/2020 de creació de l’ingrés mínim vital. D’aquesta manera, segueix endavant amb la tramitació del document, després que el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya hagi conclòs que diferents articles vulneren les competències de la Generalitat. El Govern va acordar encarregar al president de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Bilateral Generalitat – Estat l’inici de negociacions sobre les discrepàncies suscitades. Atès que no s’ha arribat a un acord i que el 3 de març de 2021 s’acaba el termini d’interposició del corresponent recurs, el Govern ha aprovat seguir endavant amb la tramitació. La presentació d’aquest recurs d’inconstitucionalitat no tindrà cap impacte negatiu en la ciutadania perquè no fa aturar la gestió ni la tramitació de la prestació.
En el marc de la Comissió Bilateral, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha mantingut diverses reunions de treball amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per arribar a un acord. En aquest sentit, el departament ha elaborat i enviat al Ministeri una proposta concreta de conveni de traspàs, amb la corresponent valoració econòmica i una proposta d’implementació. Tanmateix, el Ministeri ha respost amb propostes que no suposaven un traspàs de la competència sinó una simple col·laboració administrativa.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) regula la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials com la regulació i l’ordenació de l’activitat dels serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública. Catalunya té la competència exclusiva en l’àmbit de les prestacions socials, per la qual cosa l’ingrés mínim vital – com a prestació de terra social adreçada a la població més vulnerable – ha d’anar coordinada amb el sistema de protecció social de Catalunya i amb la Renda Garantida de Ciutadania. Així mateix, a través del Decret llei, el govern espanyol altera el marc d’acció de la xarxa de serveis socials de Catalunya al modificar en part l’estructura amb què s’apliquen les polítiques d’inclusió social i els consensos que en aquesta qüestió s’han gestat a Catalunya.
Amb la invasió de competències, la Generalitat considera que el govern espanyol fa un pas en fals en ignorar que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que les pensions no contributives les reconeix i les gestiona en exclusiva el Govern de la Generalitat com, de fet, està fent en l’actualitat. Així, el Reial Decret d’aquesta prestació genera un problema per a les persones vulnerables que tractin de sol·licitar-la, perquè el sistema genera multiplicitat de finestres d’administracions públiques a les quals han d’adreçar-se. Un fet que trenca la feina feta els últims anys de la Generalitat i els ens socials per facilitar les gestions a les persones, tal com ha declarat unànimement la Comissió de Govern de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).
