Els gestors ho estan advertint: mai no havien vist tants recursos ni rendes paral·leles, ni tant de fustigament a la recerca de rebuts i factures, tot, evidentment, als contribuents que tenen molt poc marge per amagar res.
El Govern està captant liquiditat com mai, ja que, amb el dèficit públic disparat, l’obliga a cercar tot el finançament possible. Ja van treure 1.600 milions a les comunitats de la formació ocupacional per pagar l’atur. L’executiu està esgarrapant liquiditat de tot arreu emparat en el reial decret llei, del mes d’abril, que va introduir la possibilitat que Hisenda es quedés amb aquells dipòsits que no estiguessin sent utilitzats pels organismes autònoms i les entitats de sector públic estatal.
No només hi ha els 14.000 milions que s’estan demanant als ajuntaments. El Govern està reclamant més de 1.000 milions d’euros en dipòsits a tots els organismes autònoms i entitats estatals per la covid-19. Aquest muntant pot arribar als 18.000 milions i aquí dins fins i tot hi trobarem les multes de Trànsit. Per cert en l’argumentari del govern s’hi diu que el fet que els ajuntaments tinguin líquid surt car. Els estalvis dels ajuntaments estan costant uns 70 milions a l’any calculant-ho amb el tipus que cobra el BCE.
L’executiu ha demanat a la UE 20.000 milions del fons SURE. Al tancament de juliol, el Tresor havia emès ja 216.000 milions dels 297.000 que té previst captar en quantitats brutes. És a dir: uns 1.000 milions al dia. D’aquestes emissions, uns 152.000 milions eren deute a mitjà i llarg termini, el 82% dels 186.000 milions que esperen aconseguir.
El paraigua del BCE ha estat decisiu. Aquest any ha comprat ja uns 60.000 milions de deute públic espanyol. També han contribuït les compres dels bancs nacionals, que han tornat a elevar les seves tinences de deute públic després d’anys baixant. Aprofiten que prenen la liquiditat del BCE a tipus molt baixos i la porten amb un benefici al deute públic sense incórrer en riscos. Fins al maig han comprat uns 29.000 milions. És bàsicament estalvi de fons de pensions.
En aquestes circumstàncies, el risc més gran és que més endavant el BCE hagi de posar el fre a les seves adquisicions. Si la recuperació econòmica espanyola no va al mateix ritme que la resta i l’eurobanc redueix el seu suport abans que Espanya hagi sortit del pou, llavors podria haver-hi problemes. També podria passar que en algun moment els inversors penalitzin l’economia espanyola perquè s’està quedant endarrerida pels rebrots, les dures restriccions a la mobilitat o el pes del sector turístic, l’hostaleria i les pimes.
I la gran excusa per fer tot això és la Covid. El decret de l’abril ho diu ben clar: aquests diners s’ingressen al Tresor i es poden destinar al Fons de Contingència per a qualsevol despesa justificada per la covid-19. I el Fons de Contingència podrà ultrapassar temporalment el seu límit legal establert en el 2% de la despesa pressupostària de l’Estat.
L’altra cara del que fa el Tresor es troba en la recaptació fiscal que, en la primera meitat de l’any ha caigut l’11%, uns 10.000 milions menys. I s’hi ha d’afegir la pèrdua de la campanya turística i l’amenaça de rebrots. Tot això, però, és una altra història que pot elevar encara més les necessitats de finançament del Tresor.
