Un cop més anant pel dret, sense taula de diàleg social ni pacte de Toledo, el gobierno està disposat a rebaixar les pensions i ha trobat l’excusa perfecta per fer-ho en les demandes europees lligades a les ajudes econòmiques per la Covid-19. El ministre Escrivà ja fa temps que barrina endarrerir encara més la data de jubilació i allargar el període de càlcul que determina la quantia de la prestació, passant-lo dels actuals 25 anys a 35. Aquest darrer canvi es calcula que permetria reduir la factura de les pensions en un 6% i Escrivà ho vol fer empassar a Unides Podem argumentant que és “una rebaixa lineal”.
Malgrat el que pugui dir Unides Podem, en especial Yolanda Díaz la ministra de Treball, i també els sindicats, l’executiu dirà que “no és cosa seva” sinó una imposició de Brussel·les, que condiciona els ajuts i els fons europeus vinculats al Pla de Recuperació, transformació i Resiliència. No està tan clara, però, la relació causa-efecte perquè no es parla “d’obligatorietat” en presentar a Brussel·les un pla de retallada de les pensions, com a condició per a rebre els ajuts, i es manté el relat en una nebulosa amb frases com “la conveniència de fer-ho” o “Brussel·les ens està molt a sobre”, mantenint-se un secretisme sobre l’abast real de les pressions europees o sobre si realment és voluntat de l’executiu estatal. La UE no es fica en el com sinó el que volen veure és que Espanya compleixi dins la perspectiva de passar de la ràtio actual de cinc treballadors per un pensionista a la que es preveu per al 20250 de dos treballadors per pensionista.
Amb tripijocs semàntics com “garantir el poder adquisitiu de les pensions per llei” s’amaga l’aplicació tant de l’ampliació del període de càlcul com la reducció de les noves prestacions, pel fet de fer-se “progressivament i gradual”. Recordem que l’última ampliació del període de càlcul, dels 15 fins als 25 anys, es va aprovar el 2011 i es completa al final el 2022.
També, com a mesures pal·liatives de l’impacte en el càlcul, es plantegen pegats com que el treballador pugui treure’n els pitjors anys de cotització o que es contemplin diferenciadament certes professions de vida laboral més curta, com ara les que requereixen alts nivells d’activitat física. En la mateixa línia també es pensa permetre la compatibilitat de percebre la pensió pública amb seguir percebent remuneració salarial. Tot per fer passar unes directives europees com a “imposició” i espolsar-se’n la responsabilitat.
