Dins l’opac Pla d’Estabilitat enviat pel gobierno a Brussel·les, ha transcendit que hi apareixen 1.291 milions d’euros que l’estat ha d’indemnitzar a Abertis a conseqüència dels pactes que passaran a ser ferms en acabar, el propvinent 31 d’agost, la concessió de tres trams de l’autopista de la Mediterrània o AP-7: Barcelona-La Jonquera, el Papiol-Montmeló i Barcelona-Tarragona. La raó d’aquest pagament es remunta a un conveni signat el 2006 per Magdalena Álvarez, ministra de Foment del Govern de Zapatero, quan es va acordar que l’empresa ampliava les autopistes en previsió de l’augment de trànsit que es preveia. Abertis, però, hi va colar una clàusula on diu que l’empresa seria compensada si, en acabar la concessió, no s’havia arribat als fluxos de trànsit previstos. Efectivament, això és el que ha acabat passant i, per tant, Hisenda haurà d’indemnitzar la concessionària, amb el consegüent augment del dèficit públic del 2021.
Però això no és tot, que l’afer, a més de gravar els compres de l’estat, fa temps que és als tribunals, ja que Abertis, participada a parts iguals pel Grup ACS i la italiana Atlantia, considera insuficient aquesta indemnització de 1250 MEUR. Segons els càlculs de l’empresa, la xifra ha de ser de més de 3.800 milions d’euros, el triple del que l’estat accepta de pagar. De fet, fa més d’una dècada que Abertis té obert un plet als tribunals perquè l’Estat compleixi amb les compensacions que apareixen en el conveni signat el 2006, en virtut dels quals Acesa executava obres d’ampliació i millora, i també aplicava descomptes en els seus peatges, confiant que l’augment del trànsit compensaria aquestes despeses i que, en cas contrari, l’Estat n’assumiria la diferència. A escala catalana, La República (abans Directe.cat) ja va denunciar-ho l’any 2021.
Tots els successius governs que han anat passant, s’han trobat amb aquest afer sobre la taula. El del PP, amb Íñigo de la Serna com a ministre de Foment, no estava d’acord amb el càlcul de les compensacions fet per Abertis i, en un Consell de Ministres de juliol de 2017, va determinar que només es rescabalaria a la concessionària per la diferència de trànsit esperada, però no per la caiguda de negoci que es va patir amb l’anterior crisi financera. Ara, amb la pandèmia i la dràstica reducció del trànsit, de caldo n’hi ha dues tasses per engruixir els càlculs compensatoris de l’empresa: Abertis justifica 2.816.000 per la davallada del trànsit, un import, però, que encara s’ha d’incrementar per la compensació corresponent 2021, any en què el trànsit de les autopistes de peatge segueix sent molt baix a conseqüència de les restriccions per la pandèmia.
L’actual ministeri de Transports es recolza en una sentència del Suprem de 2019 que desestimava un recurs d’Abertis i, per tant, valida la interpretació que va fer el Consell de Ministres en 2017. D’aquí surt el càlcul de l’executiu dels 1.291 milions que accepta pagar que es veuen confrontats, però, amb els 3.800 que li reclama la companyia concessionària. Ara, el gobierno de Pedro Sánchez ha trobat una via d’escapament i endossarà aquesta xifra als fons europeus que han de venir i Abertis cobrarà la xifra que finalment quedi l’agost de 2021 incrementant el dèficit públic i el deute d’aquest any.
