El gobierno ha obert la porta a apujar el salari mínim interprofessional (SMI) durant el 2021 sense l’aval de tots els interlocutors socials, segons ha dit el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey en una roda de premsa després de la reunió de la mesa de diàleg social. Pérez Rey ha explicat que la falta de suport unànime a la taula de negociació “no pot impedir que el govern hagi de seguir complint amb les iniciatives” i ha deixat clar que “un escenari de congelació o de baixada” del sou base que ara és de 950 euros és “absolutament descartable”. La patronal s’ha mostrat partidària de la congelació “o fins i tot d’abaixar” el salari, segons Pérez Rey. A la sortida, UGT ha demanat que l’SMI s’apugi un 5% fins als 1.000 euros.
El número dos del ministeri de Treball ha reiterat que no incrementar l’SMI seria un “error” i perquè “és una política d’èxit destinada a reduir la pobresa salarial” i ha recordat que només s’ha congelat en dues ocasions, el 2012 i el 2014, i, per tant, no apujar-lo ara seria “una anomalia”.
Tot i afirmar que “el moment actual exigeix grans consensos”, Pérez Rey ha dit que les negociacions amb sindicats i patronals són processos que tenen resultats finals que “no sempre tenen el suport unànime de la gent de la mesa”. En aquest punt, ha afegit que el ministeri està obert a explorar “solucions diferents d’acords amb alguns dels integrants” de les reunions, que, ha puntualitzat “també serien fruit del diàleg social”. El secretari d’Estat d’Ocupació no ha donat una xifra concreta de la proposta del govern espanyol “per respecte a la negociació” però ha dit que s’està tenint en compte que l’increment de la inflació es calcula en un 0,9% i el de la productivitat entre un 1,5% i un 2,5%.
L’executiu tornarà a convocar les parts dilluns que ve i espera que la patronal reconsideri la seva posició. Durant el dia d’avui, l’organització que presideix Antonio Garamendi “ha donat entendre que no venien a negociar i que creien que no era el moment d’apujar els salaris mínims”, segons ha explicat Pérez Rey, que ha demanat a la CEOE que “faci un esforç”. A més, ha confirmat que un dels objectius del Ministeri de Treball és que l’SMI s’elevi fins al 60% del salari mitjà, és a dir, 1.200 euros abans del final de la legislatura.
A la sortida de la trobada, els sindicats han celebrat que l’executiu hagi deixat clar que no està a favor de congelar els salaris, ja que, en cas contrari, les organitzacions sindicals haurien trencat les negociacions. UGT ha explicat que la seva proposta ha sigut que el sou mínim s’apugi un 5% fins als 1.000 euros. El secretari de Política Sindical d’UGT, Gonzalo Pino ha assegurat que “no acceptaran” que l’augment sigui del 0,9%, el mateix que el sou dels funcionaris.
En canvi, CCOO no ha donat una xifra concreta. El seu secretari de Joventut i Noves Realitats del Treball, Carlos Gutiérrez, ha deixat clar que “el salari mínim interprofessional no pot pujar de forma menor” i ha plantejat com a “referència” que les pensions mínimes i els salaris pactades en conveni s’apujaran un 1,8%. Segons Gutiérrez, l’augment de l’SMI és “una peça clau per avançar en la cohesió social”, una “palanca per lluitar contra el gravíssim problema de desigualtat” i una “eina fonamental per erradicar el fenomen dels treballadors pobres”.
Els sindicats han exigit més concreció a la pròxima reunió el govern espanyol, ja que en aquesta no ha indicat clarament quina és la seva proposta. “Demanem al govern que el dilluns ens plantegi una proposa concisa i a partir d’aquí, negociarem”, ha dit Gutiérrez. A més, la UGT ha reclamat l’executiu de coalició que es coordini després d’una setmana en què s’han donat missatges diferenciats sobre la pujada de l’SMI. Sobre les suposades diferències entre els ministeris de PSOE i Podem, Pérez Rey ha dit que “no deixa de ser normal” que hi hagi diferents opinions en un govern, i més si és de coalició.
