La guerra bruta de l’estat contra el procés independentista
El govern de Mariano Rajoy va retirar l’endemà del referèndum de l’1-O milers de milions d’euros de CaixaBank i del Banc Sabadell, com una mesura orquestrada per pressionar les dues entitats perquè traguessin de Catalunya els domicilis fiscals. És la hipòtesi que defensa una investigació del diari ‘Ara’ que xifra la fugida massiva de capitals entre els diners públics i els privats en uns 35.000 milions d’euros a les dues entitats. Una tercera part d’aquests diners, uns 10.000 milions, correspondrien a capitals d’empreses públiques com Adif, RTVE, Renfe o Ports de l’Estat. Part d’aquests diners van tornar a les entitats quan es va fer efectiu el canvi de seu fiscal.
El govern espanyol no va tenir cap escrúpol per posar en perill la estabilitat econòmica de tot el sistema financer
El rotatiu català ha parlat amb diverses fonts financeres que confirmen que, per exemple, el Banc Sabadell va veure com en un sol dia es retiraven dels seus fons 2.000 milions de diners públics. També citen una font que assegura que un cop canviada la seu fiscal, els dines que s’havien retirat van tornar.
El xantatge de l’estat a les dues grans entitats financeres catalanes
Segons el diari ‘Ara’, la fugida massiva de capitals va causar un gran impacte en les dues entitats financeres, i va ser un impacte igual de gran comprovar la raó per la qual es retiraven els diners. El rotatiu afirma que el conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola, va trucar diversos responsables de les empreses públiques que s’estaven enduent els diners per conèixer el motiu de l’operació. Li haurien indicat que responia a ordres polítiques.
Una altra font consultada per elaborar la informació va explicar que el mateix ministre d’Economia, càrrec que aleshores requeia en Luís de Guindos, actual vicepresident del Banc Central Europeu, li va assegurar que un cop canviada la seu fiscal de l’entitat en qüestió els diners que s’havien retirat tornaries, com així va ser, segons assegura aquesta font.
El diari català explica que cap dels dos bancs catalans ha volgut confirmar mai la quantitat exacta de diners que es van retirar en aquells dies, però fa conjectures a partir de les seves investigacions i arriba a la conclusió que podrien haver estat 12.000 milions d’euros al Banc Sabadell i el doble a CaixaBank. Una tercera part d’ambdues quantitats eren diners públics.
