El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha advertit de les “dificultats” per rebre l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i el “difícil encaix” d’aquesta prestació amb la Renda Garantida de la Ciutadania. El 2020 s’han reconegut 11.244 prestacions de l’IMV, segons la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya 2020. Aquesta xifra representa un 9,5% de les 124.428 sol•licituds registrades entre juny i desembre. En comparació amb els 72.778 expedients resolts, el percentatge s’incrementa fins al 15,4%, però evidencia el ritme “lent” de tramitació dels expedients. Per altra banda, el CTESC ha reclamat una harmonització fiscal per evitar el ‘dumping’ a l’Estat i convertir l’Institut Català de Finances (ICF) en una entitat de crèdit.
A la presentació de la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya, el CTESC ha assenyalat que les mesures de protecció social no estan assolint els objectius de garantir una vida digna per a les persones en situació de pobresa ni la reducció de la pobresa severa.
El CTESC ha fet una valoració positiva de les modificacions de la regulació de l’IMV realitzades entre setembre de 2020 i principis de 2021, però ha advertit del ritme “lent” de tramitació dels expedients, la qual cosa genera un nivell elevat de denegacions de la prestació.
El 2020, a Catalunya s’han reconegut 11.244 prestacions de l’IMV, molt per sota de les 124.248 sol·licituds realitzades entre juny i desembre d’aquest any. Així mateix, l’entitat ha alertat també de les “dificultats d’encaix” d’aquesta prestació amb la Renda Garantida de Ciutadania. “Aquesta prestació tampoc té tot el recorregut que hauria de tenir i que la població necessita”, ha lamentat el president del CTESC, Toni Mora.
L’entitat ha atribuït aquesta situació als problemes de gestió, la “descoordinació” entre administracions, les “dificultats” per accedir a la tramitació telemàtica, “l’excessiva burocratització del procés” i la manca de personal per gestionar les prestacions.
Davant aquesta situació, el CTESC ha reclamat facilitar els recursos humans i materials per agilitar, simplificar i “desburocratitzar” el procediment, així com millorar l’àmbit de la prestació i la seva quantia i fer efectiu el conveni signat amb l’Estat per facilitar la transferència d’informació i la compatibilitat de l’Ingrés Mínim Vital amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).
El president del CTESC també ha destacat el problema que suposa la congelació de l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC) des de 2010 en 569,1 euros, ja que aquest indicador determina la quantia de la RGC i el topall d’ingressos per accedir-hi. L’entitat ha alertat que la no actualització d’aquest indicador suposa la pèrdua de poder adquisitiu de les persones que hi accedeixen i ha reclamat actualitzar-lo en funció del cost de la vida fins al 2021.
Actualment, un 26,1% de la població catalana no té capacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes i la meitat dels ciutadans tenen dificultats per arribar a fi de mes. A aquests fets s’hi suma l’impacte de la pandèmia, que ha ampliat la pobresa i la desigualtat existents pel fort impacte en els col·lectius amb menys renda.
Més enllà d’aquest aspecte, el CTESC també ha destacat la importància d’abordar una reforma del finançament autonòmic, amb un reforç de l’autonomia financera de Catalunya. Entre altres mesures, aquesta reforma ha d’incloure mecanismes d’harmonització fiscal per evitar el ‘dumping’ fiscal entre comunitats.
L’entitat també ha destacat la importància de la lluita contra l’evasió fiscal, tant en la contractació pública com en la concessió d’ajuts a actors privats, amb clàusules per fer efectiva l’exclusió d’empreses que operin en paradisos fiscals.
El president del CTESC també ha considerat “imprescindible” agilitzar els tràmits per aconseguir la llicència d’entitat de crèdit de l’Institut Català de Finances i que aquest pugui operar com a banc públic de Catalunya per impulsar el finançament i la inversió del teixit productiu català.
En aquest context, Mora ha qualificat els fons Next Generation com una oportunitat “única i irrepetible” per fer front a la crisi econòmica provocada per la pandèmia. Per això ha demanat al Govern, conjuntament amb els agents socials, elaborar un pla d’inversions d’àmbit català per orientar els recursos dels fons cap a la transformació del model productiu.
En concret, l’entitat ha recomanat tenir en compte el retorn econòmic, social i mediambiental dels projectes d’inversió com un criteri “fonamental”; definir de forma clara el marc administratiu que s’encarregarà de la gestió dels fons; garantir un marc de participació dels agents socials, i vincular l’impuls dels fons europeus amb una “anticipació” en la formació dels treballadors.
Així mateix, el CTESC considera que cal potenciar la inversió en actius amb un elevat potencial tractor sobre la inversió privada, com l’impuls de l’R+D+I, i potenciar projectes d’inversió en branques d’activitat amb productivitat elevada.
