El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) ha tornat a aprovar aquest dimecres atorgar a les comunitats autònomes un major marge de dèficit i de deute per als propers exercicis, després de la reunió telemàtica mantinguda pels representants de les administracions autonòmiques i les ministres d’Hisenda, María Jesús Montero, i de Política Territorial i Funció Pública, Meritxel Batet.
La senda d’estabilitat proposada pel Govern ha estat la mateixa que va portar al CPFF del passat mes de juliol, la qual eleva dues desenes el dèficit públic per 2019, del 0,1% vigent al 0,3%, i fixant com a objectius el 0,1% en 2020 i el zero dèficit en 2021. D’altra banda, els objectius de deute públic del conjunt de les comunitats autònomes per al trienni 2019-2021 són del 23,7% per 2019, 23% per 2020 i 22,2% per 2021.
Aquesta proposta ha tornat a comptar amb l’oposició de les cinc comunitats governades pel PP a més de Canàries, mentre que a favor han votat l’Administració central, que també emet el seu vot, Cantàbria i les set comunitats socialistes, inclosa la Comunitat Valenciana.
L’Executiu governat per Ximo Puig, en coalició amb Compromís, s’ha mogut des de l’abstenció al suport després d’aconseguir amb el Govern un acord que contempla mesures per 850 milions addicionals, incloent l’assumpció del deute del Consorci València 2007, d’uns 350 milions, per part de l’Estat.
Quina era la finalitat de la reunió?
La reunió d’aquest dimecres es produeix per la necessitat del Govern d’aprovar una nova senda d’estabilitat pressupostària, després del rebuig del Congrés el passat mes de juliol a la senda proposada, exactament la mateixa a la fixada aquest dimecres amb les comunitats.
Segons la Llei d’Estabilitat Pressupostària, si el Congrés o el Senat rebutgen aquests objectius de dèficit, deute i regla de despesa, el Govern compta amb un termini d’un mes per tornar a aprovar aquests objectius, que han de sotmetre’s de nou a votació en ambdues càmeres.
A partir d’ara, el Govern aprovarà la nova senda d’estabilitat pressupostària, previsiblement el divendres en Consell de Ministres, inclòs el límit de despesa no financera, en el conegut acordo de sostre de despesa. Est haurà de traslladar-se novament a les Corts Generals per al seu debat i posterior votació dels objectius d’estabilitat.
A la recerca de suports al Congrés
El passat mes de juliol el Govern de Pedro Sánchez va obtenir únicament el respatller del seu partit, el PSOE, i del PNB. Per contra, PP, Ciutadans, UPN, Fòrum Astúries, EH-Bildu i Coalició Canària els van rebutjar, mentre que Units Podem, Esquerra Republicana, PDeCAT, Compromís i Nova Canàries, totes elles formacions que auparon a Pedro Sánchez a la Moncloa en la moció de censura contra Mariano Rajoy, van optar per abstenir-se.
A partir d’ara, el Govern tractarà de convèncer als seus socis d’investidura. Primer, l’Executiu buscarà el suport d’Units Podem, formació amb la qual esperen reunir-se aquest mateix dimecres per negociar el seu suport al sostre de despesa.
Tot això després que la coalició d’esquerres manifestés aquest dilluns que “difícilment” podrien aconseguir un acord després del rebuig explícit del Govern de Sánchez a renegociar la senda de reducció de dèficit amb la Comissió Europea o derogar la Llei d’estabilitat pressupostària.
D’altra banda, el canvi de posició de l’Executiu valencià pot provocar un nou suport al Govern, ja que al juliol Compromís va vincular l’abstenció dels seus quatre diputats en el sentit del vot del govern regional, del que formen part.
En tot cas, veient aprovats aquests objectius al Congrés, el Govern segueix estant en mans del PP perquè puguin servir de base per a l’elaboració d’uns nous Pressupostos Generals de l’Estat. I és que també han de ser votats en el Senat, on els ‘populars’ gaudeixen d’una còmoda majoria absoluta.
