El Congreso ha convalidat aquest dijous el decret que limita els beneficis de les elèctriques, però la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, pretén matisar-ne els efectes. “Estem treballant per assegurar la seva correcta aplicació i desenvolupament”, ha dit Ribera al ple del Congreso. La vicepresidenta ha volgut “deixar ben clar”, després de les crítiques i pressions del sector energètic, que la reducció dels beneficis és aplicable “només a aquells que hagin interioritzat els beneficis extraordinaris” derivats de l’increment del preu del gas. “No s’aplicarà a qui no ho hagi fet, a qui hagi garantit preus estables abans de l’escalada” ni als que ho facin en nous contractes a la indústria, ha dit.
La vicepresidenta ha dit que espera “poder completar en les pròximes setmanes” el decret amb “mesures addicionals” que, garanteixin, d’una banda, “la cobertura a través de contractes bilaterals i preus raonables previs a l’espiral del gas natural per a la indústria” i, de l’altra, “reforcin la posició dels consumidors vulnerables acollits al bo social”. En aquest sentit, fonts del govern espanyol han concretat que estudien congelar els preus aplicables a llars amb el bo social perquè no els afectin els augments del preu de la llum. Pel que fa als preus “raonables” per a la indústria, les mateixes fonts expliquen que introduiran un mecanisme que eximeixi les companyies amb contractes amb preus anteriors a l’escalada o les que en signin de nous amb la indústria sense afectació del preu del gas.
Limitació de beneficis
Ribera ha destacat la mesura que limita la retribució de les elèctriques és “excepcional” i de “marcat caràcter temporal” davant una situació “agreujada en el temps” d’escalada de preus del gas. La previsió del govern espanyol en l’aprovació del decret al Consell de Ministres era que la retallada fos d’uns 2.500 milions d’euros per al sector, que haurien de tornar al sistema per abaratir la factura domèstica i de pimes.
En una atenció als mitjans posterior al debat, Ribera ha dit que, després de tenir converses amb el sector i altres grups parlamentaris, han arribat a la conclusió que en el decret queda “poc explicitat” a qui s’aplicarà la retallada i, per això, vol “desenvolupar-lo amb total precisió” per donar “seguretat jurídica”. El decret ha obtingut el suport de PSOE, Unides Podem, ERC, EH Bildu, la CUP, Més País, Terol Existeix i BNG amb la qual cosa s’ha aprovat en la votació d’aquest dijous amb 182 vots a favor. JxCat, PDeCAT i el PNB s’han abstingut mentre que PP, Vox i Cs han votat en contra.
Crítiques a la retallada
Alguns partits han criticat que la retallada de beneficis pot “castigar les renovables”. És el que ha argumentat la diputada de JxCat Pilar Calvo, que ha advertit que la mesura genera “inseguretat”. El PNB també ha afirmat que el decret pot perjudicar a les renovables així com a la indústria que té acords de compravenda PPA a preu fixe. “No podem permetre’ns sobresalts per a la indústria”, ha dit la diputada Idoia Sagastizabal, que ha celebrat que l’executiu s’obri a introduir correccions.
L’esquerra ho veu insuficient
En canvi, partits d’esquerra com la CUP o EH Bildu han afirmat que les mesures del decret són “insuficients”. La portaveu de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, ho ha considerat un “bon primer pas” que encara es queda curt i el diputat abertzale Oskar Matute ho ha vist el “terra mínim exigible”. El portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, ha demanat a Ribera que “no cedeixi als xantatges” de les elèctriques. Fonts d’Unides Podem han destacat que el decret quedarà “blindat” perquè les mesures es mantenen “tal com es van acordar en el Consell de Ministres” i no es modificaran, ja que no es tramitarà com a projecte de llei.
Paquet extraordinari
A banda de la limitació de beneficis fins al 31 de març de 2022, el decret també redueix del 5,1% al 0,5% l’impost especial de l’electricitat i allarga fins a finals d’any la suspensió de l’impost sobre el valor de producció d’energia elèctrica (7%). A banda, el decret imposa un subministrament mínim vital per a consumidors vulnerables i amplia la prohibició de tallar subministraments sis mesos més a persones amb el bo elèctric.
Una altra mesura és la injecció de 900 MEUR addicionals de les subhastes de CO2 per rebaixar el cost de l’electricitat. El decret també limita el creixement del preu del gas -entre un 4,4 i un 5%- en la factura d’aquest subministrament per als pròxims sis mesos i crea noves subhastes d’energia generada pels operadors dominants perquè hi accedeixin petites comercialitzadores i grans indústries. A banda, el decret modifica la llei d’aigües amb l’obligació de fixar un mínim i màxim de cabals mensuals que es puguin desembassar i cotes mínimes per preservar embassaments.
Tomba l’esmena a la totalitat
D’altra banda, la llei que pretén frenar l’excés de retribució que les companyies elèctriques obtenen per l’energia que generen les plantes nuclears i hidràuliques ha superat les esmenes a la totalitat de PP i Vox. El text pretén limitar l’impacte del preu del CO2 en la retribució de plantes no emissores anteriors a 2005.
