El nombre d’operacions de comerç electrònic a Catalunya va assolir un nou rècord el 2021, fins als 94 milions, segons dades de l’Observatori de la Logística de Cimalsa, que analitza 47 indicadors de competitivitat. En l’edició d’aquest any, s’incorporen nous indicadors que assenyalen que el nombre de contractes laborals signats als sectors del transport i emmagatzematge van assolir un màxim el 2021, amb 230.000 contractes, lleugerament per sobre els valors assolits el 2019. Segons la directora corporativa de Cimalsa, Fina Jarque, la contractació està molt relacionada amb el comerç electrònic i malgrat els 94 milions d’operacions és “molt estacional”.
En l’observatori, també s’ha constatat un augment del nombre de contractes indefinits, fins a situar-se en el 10% el 2021 i escalar fins al 35% entre març i abril d’aquest any com a conseqüència de la reforma laboral. D’altra banda, Cimalsa ha tornat a incidir en la representació de les dones al sector i concloure que en el transport i l’emmagatzematge és del 25%, la xifra més alta en aquest àmbit però encara per sota dels valors del conjunt de l’economia catalana.
La quantitat de mercaderies gestionades pel sistema logístic català va assolir el 2021 els 434 milions de tones, un increment del 2% sobre el total de mercaderies transportades l’any 2019, prèviament a l’impacte de la Covid-19.
Pel que fa al valor dels intercanvis comercials, també s’observa com el 2021 es va recuperar de la davallada produïda al 2020, superant en un 4% els valors de l’any 2019 i assolint un nou valor màxim. El flux internacional és el que major creixement experimenta al 2021 -un 20% respecte l’exercici anterior-, tot i que en conjunt des del 2019 ha registrat un increment més modest, del 3%.
Tot i la implantació de les Zones de Baixes Emissions a les ciutats, encara es detecta que l’any passat el percentatge de vehicles sense etiqueta ambiental era encara elevat, amb un 38% de les furgonetes i un 43% els camions. En aquest sentit, Cimalsa avisa que “aquesta realitat pot complicar la gestió de la distribució urbana de mercaderies als municipis amb ZBE” i considera que és un “repte” i que caldrà buscar alternatives com la distribució en hores vall o la renovació de vehicles.
