La iniciativa de Foment del Treball de portar els impostos a la banca i les granbs fortunes al Constitucional ha provocat múltiples reaccions en el món financer. Així, les cambres de comerç de Barcelona, Girona i Sabadell i les patronals Amec, Cecot, Pimec i FemCat s’han unit aquest divendres per clamar contra el dèficit fiscal i alertar dels efectes que té per a la competitivitat de Catalunya. En un manifest conjunt presentat a Barcelona aquestes entitats han demanat una “acció contundent” que passi per “recaptar i decidir” sobre els recursos, però sense especificar un model específic de finançament. Tanmateix, els firmants no descarten eludir la “col·laboració raonable en l’equilibri i la solidaritat territorial”. El diagnòstic, elaborat pel Col·lectiu d’Economistes pel benestar, avisa també del caràcter “crònic” del dèficit fiscal, que xifren en el 8% del PIB.
“Plantegem el concert basc com un model, però no ens pronunciem ni reivindiquem el model basc ni qualsevol altre. El que diem és que l’experiència d’aquests quaranta anys ens diu que sense capacitat per recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos de Catalunya difícilment aquests elements es podran rectificar”, ha ressaltat en declaracions a l’ACN el responsable de l’estudi, Joan B. Casas.
A parer seu la situació crònica catalana té un impacte directe tant en la capacitat de l’economia per competir com en el benestar dels ciutadans. Preguntat per les possibles alternatives, Casas reconeix que hi ha “moltes arquitectures” possibles per resoldre la situació actual, posant per exemple el d’una autonomia “avançada” o models de concert o “federació”. De fet, el manifest presentat a les instal·lacions de la Cambra de Barcelona exposa novament que la distribució dels recursos públics a l’Estat és “clarament injusta i insuficient” sense apostar per un model concret.
El document, que porta per lema “Cal gestionar els recursos propis per millorar el benestar i la competitivitat de Catalunya”, recorda que l’aportació a la solidaritat interterritorial afecta negativament el creixement de l’economia del país. En aquest sentit, els signants es mostren “altament preocupats per aquesta situació” i apunten que el país ha de poder decidir sobre els recursos que genera.
Des de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, assegura a l’ACN que mai s’han deixat de denunciar problemes com el dèficit fiscal o la manca d’inversió de l’Estat a Catalunya. En aquest sentit, ha insistit que per la cambra barcelonina “l’única manera de tenir un bon finançament és assolir la independència”. Malgrat això, Roca ha considerat convenient tornar a situar al debat públic la situació del dèficit perquè la societat en parli.
“Totes les entitats que ens hem adherit segurament tindre diferents propostes de com solucionar aquest diagnòstic”, ha apuntat abans de reivindicar que per a ella “l’única solució” passa avui per la independència de Catalunya. Tanmateix, ha asseverat que cada actor pot tenir les seves pròpies fórmules. D’ara en endavant, els firmants esperen sumar al seu manifest altres actors econòmics per generar de nou debat al voltant del model de finançament autonòmic.
El CEC fa costat a Foment, amb matisos
El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) ha denunciat “la pèrdua de competitivitat fiscal de Catalunya”, sumant-se així a les crítiques plantejades aquesta setmana per Foment. En el marc de la VII Jornada Tributària que se celebra a Barcelona, el CEC ha recordat que la pressió fiscal a Catalunya se situa per sobre del 34%, la més alta després de les Illes i Cantàbria. Entre les mesures proposades pels economistes hi ha reduir els tipus marginals màxims i mínims de l’IRPF a Catalunya, deflactar l’escala de l’IRPF per adaptar-la a la inflació, i abaixar o fins i tot eliminar l’impost de patrimoni i el de les grans fortunes. Segons avisen, Catalunya és la primera comunitat en volum d’impostos recaptats.
El degà del CEC, Carles Puig de Travy, ha assegurat que la reducció dels tipus marginals màxim i mínim de l’IRPF ja s’ha fet en altres comunitats com Madrid, Galícia o Andalusia, i també podria aplicar-se a Catalunya. De fet, Catalunya té el tipus mínim més alt de totes les comunitats autònomes després del País Basc, amb un 20%, mentre que a Madrid és un 18%. El tipus màxim és del 50%, el cinquè més alt d’Espanya, i una xifra que supera el que s’aplica a Madrid (45%), però també a Alemanya (47,5%), Itàlia (47,2%) o el Regne Unit (45%).
Puig de Travy també ha explicat que deflactar l’escala de l’IRPF ajudaria a millorar els efectes de la inflació en l’economia. “La millor política social i d’ajuts front els efectes de la inflació i la crisi energètica és moltes vegades dur a terme una bona política fiscal, més ajustada a la realitat del país”, ha indicat.
D’altra banda, els economistes han lamentat que l’Estat espanyol és “l’únic país de la Unió Europea” que té gravàmens com l’impost de Patrimoni o l’impost temporal de solidaritat a les grans fortunes. Segons la presidenta de la Comissió de Fiscalistes REAF Catalunya Carme Jover, també s’hauria de tocar successions.
En la mateixa línia, el president del Consell General d’Economistes d’Espanya, Valentí Pich, ha avisat que el sistema tributari propi de Catalunya implica que coexisteixin 15 impostos, gairebé el triple que a la resta de comunitats, als quals s’han de sumar als tributs estatals. Per això, segons Pic, el model tributari català és “molt complex i dispers” i cal que els partits polítics proposin “un nou sistema de finançament que sigui la base per definir un sistema fiscal eficient i competitiu a nivell global”.
