El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit respondre a l’efecte de la covid-19 ampliant el seu programa de compra d’actius contra la pandèmia (PEPP) en 600.000 milions d’euros, la qual cosa augmenta la potència de foc total del programa fins als 1,35 bilions d’euros.
L’institut emissor també ha decidit ajustar el termini del programa i l’ha allargat sis mesos per fer compres netes fins el juny del 2021. Així mateix, els fons que s’obtinguin dels venciments es continuaran reinvertint fins a final del 2022 com a mínim. El BCE ha assenyalat que la reducció del balanç d’aquest programa es farà de manera que no suposi una interferència amb la política monetària.
L’organisme que presideix Christine Lagarde ha emfatitzat que totes les compres a través del PEPP es faran de manera “flexible”, per la qual cosa el BCE podrà comprar els actius i les jurisdiccions que consideri necessaris, sense atendre la proporció en clau de capital.
Pel que fa al programa de compra d’actius normal (APP), el BCE no ha fet cap canvi. Continuarà comprant 20.000 milions nets, tot i que fins a final d’any disposa d’una potència de compra addicional de 120.000 milions, a distribuir de manera mensual com consideri.
El Consell de Govern ha tornat a subratllar que aquestes compres duraran tant de temps com calgui per reforçar l'”impacte acomodatici” dels seus tipus d’interès i que acabaran “poc després” que el BCE comenci a elevar el preu del diner.
En aquest sentit, tal com esperava el consens d’analistes, el BCE ha mantingut sense canvis els tipus d’interès de referència per a les seves operacions de refinançament en el 0%, mentre que la taxa de facilitat de dipòsit continuarà en el -0,50% i la de facilitat de préstec en el 0,25%.
L’institut emissor també ha deixat sense canvis l’orientació a futur, per la qual cosa els tipus es mantindran en el nivell actual fins que el BCE observi que el pronòstic d’inflació “convergeix robustament” a un nivell “suficientment a prop, però per sota, del 2%”.
INFLACIÓ
El producte interior brut (PIB) de la zona euro va registrar una contracció anual del 3,2% el primer trimestre del 2020, davant del creixement de l’1% del mateix període de l’any passat, d’acord amb les últimes dades que ha publicat Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària.
D’altra banda, la taxa d’inflació interanual de l’eurozona es va situar en el mes de maig en el 0,1%, dues dècimes menys que al març, a causa de la contracció dels preus de l’energia, que van caure un 12%.
De la mateixa manera, la taxa d’inflació subjacent dels països que han adoptat l’euro, que és el resultat d’excloure del càlcul l’evolució dels preus de l’energia, els aliments frescos, l’alcohol i el tabac, es va mantenir estable en el 0,9%.
Pel que fa a la desocupació, la taxa d’abril de la zona euro, l’última disponible, es va elevar en dues dècimes, fins al 7,3%. En el conjunt de la UE, la desocupació va créixer també en dues dècimes el quart mes de l’any, fins al 6,6%.
La propera trobada del Consell de Govern de l’organisme responsable de la política monetària de l’eurozona se celebrarà el 16 de juliol.
