El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat aquest dijous una nova pujada dels tipus d’interès per continuar atacant la inflació, que es manté en màxims històrics al conjunt de l’eurozona. A diferència de les anteriors reunions, el consell de govern de l’organisme monetari ha optat per incrementar els tipus en 0,5 punts, un ritme inferior al de les dues últimes revisions, quan la decisió va ser elevar-los en 0,75 punts. D’aquesta manera el tipus d’interès bàsic passa a situar-se en el 2,5%, el més elevat des del desembre de 2008. Més enllà de contenir l’alça de preus, l’alentiment de la pujada vol evitar comprometre el creixement econòmic, ja que el BCE veu “possible” que l’eurozona experimenti una breu recessió en els dos trimestres vinents.
Més enllà del canvi en el tipus bàsic, el tipus per als préstecs immediats passa al 2,75% i el tipus que s’aplica a les entitats per dipositar diners al banc central puja al 2%. Els canvis es faran efectius a partir del 21 de desembre, segons ha informat el BCE aquest dijous en un comunicat. Per la presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, els tipus d’interès s’hauran de continuar incrementant “de forma significativa i a un ritme sostingut fins a assolir uns nivells prou restrictius per assegurar que la inflació se situa en l’objectiu del 2% a mitjà termini”. El BCE, en aquest sentit, justifica la seva decisió després de revisar a l’alça les perspectives d’inflació per als propers anys.
Segons les previsions publicades aquest dijous, l’alça de preus a l’eurozona tancarà el 2022 amb una taxa mitjana del 8,4%, tres dècimes més en comparació amb les estimacions fetes el setembre. Pel que fa al 2023, el banc central situa la inflació en el 6,3%, vuit dècimes més respecte a les últimes previsions, mentre que pel 2024 la deixa en el 3,4%, més d’un punt per sobre les dades que va publicar el setembre passat. Sense tenir en compte l’energia i els aliments, l’organisme monetari espera que la inflació sigui del 3,9% el 2022, del 4,2% el 2023 i del 2,8% el 2024.
Desacceleració de l’economia
A banda d’una revisió a l’alça de les perspectives d’inflació, Lagarde ha alertat que l’economia de la zona euro “podria experimentar una contracció aquest trimestre i el següent arran de la crisi energètica i l’elevada incertesa, el debilitament de l’activitat econòmica mundial i l’enduriment de les condicions de finançament”. Això implicaria que l’eurozona entraria en recessió tècnica, tot i que la dirigent francesa ha matisat que aquesta seria “relativament curta i poc profunda”.
Si bé l’organisme monetari preveu un creixement del PIB de la zona euro del 3,4% aquest 2022 –tres dècimes més respecte a les estimacions publicades el setembre-, rebaixa en quatre dècimes la millora de l’economia per al 2023, fins al 0,5%. Pel que fa al 2024, el banc central manté la previsió que el PIB s’incrementarà un 1,9%.
Canvis en el programa de compra d’actius
Més enllà de l’actualització dels tipus, el BCE també ha anunciat que, a principis de març de 2023, començarà a reduir la mida de la cartera generada a través del programa de compra d’actius (APP, per les seves sigles en anglès). El descens serà, de mitjana, de 15.000 milions d’euros mensuals, una tendència que es mantindrà fins a finals del segon trimestre de 2023. A partir d’aquell moment, el ritme es determinarà en funció de la situació econòmica. Tal com ha subratllat Lagarde, la reducció de la cartera es farà a un ritme “mesurat i predictible” per assegurar que es manté “una coherència” amb l’estratègia general de la política monetària.
Consens amb la Reserva Federal dels Estats Units
La decisió adoptada pel banc central segueix la mateixa línia que la de la Reserva Federal dels Estats Units (FED), que aquest dimecres va decidir apujar mig punt el preu del diner i situar el tipus d’interès en una forquilla d’entre el 4,25% i el 4,5%. El darrer increment de la FED també és menys accentuat que els anteriors, de 0,75 punts, posant així el punt final a un dels capítols de política monetària més agressiva de l’organisme.
