En una comissió que s’ha allargat més de 4 hores, Hernández de Cos ha afirmat que la retallada de plantilla anunciada per grans bancs com CaixaBank o BBVA és “necessària” perquè millora la rendibilitat del sector. El supervisor ha justificat que “un dels principals elements de risc” pel sector bancari és la “baixa rendibilitat, que aquesta crisi no ha fet més que aprofundir” i, per tant, cal esmenar-ho amb “ajustaments estructurals”. Un altre aspecte que cal tenir en compte, és que el “sector està clarament en transformació” i que a Espanya el nombre de sucursals dupliquen la mitjana europea. “L’ajustament des de la perspectiva del supervisor és necessària per la millora de la rendibilitat”, ha insistit, tot afegint que la crisi del 2008 va demostrar la importància d’un sector bancari sanejat.
Ha continuat recomanat que es limiti la política de dividends i de retribució variable mentre durin els efectes de la covid sobre l’economia. També amb relació al sector bancari, ha afegit que cal que dugui a terme una política d’anticipació del deteriorament del crèdit, ja que que durant el primer trimestre del 2021 la ràtio de crèdits dubtosos al sector de l’hostaleria ha augmentat un 1,1%. El volum de crèdits en situació de vigilància especial han incrementat un 8,1% en un any, arribant als 82.000 milions d’euros a finals del 2020. “És probable que s’hagi de mantenir l’esforç de provisionament en els anys vinents”, ha dit.
En la compareixença davant la Comissió d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, ha presentat l’informe anual del supervisor financer, que indica que els efectes de la pandèmia sobre l’economia “poden perdurar diversos anys” i que la recuperació del nivell d’activitat prepandèmia no passarà a l’Estat fins al 2023, mentre que en el conjunt de la zona euro s’anticiparia a 2022.
Per aquest motiu, el màxim dirigent de la institució ha recomanat mantenir els estímuls econòmics “fins que la recuperació sigui sòlida” i afrontar “amb decisió”, els problemes estructurals que limiten la capacitat de creixement. Per dur a terme aquestes reformes estructurals, ha demanat que la resposta a la pandèmia es basi en “consensos amplis, polítics i socials, que tinguin vocació de permanència i resultin creïbles”.
Pel que fa als programes d’ajuts implementats per combatre la covid a l’Estat, el Banc d’Espanya ha insistit a dir que s’han de mantenir “amb caràcter focalitzador” als sectors, empreses i treballadors més afectats, “mantenint la flexibilitat necessària” en el mercat laboral.
L’objectiu dels programes d’ajuts, inclosos els 11.000 milions en ajuts a empreses anunciats pel govern espanyol, s’han de destinar a “empreses en dificultats, però que continuïn sent viables”. Sobre aquest paquet d’ajudes, Hernández de Cos ha advertit que existeix el risc que “les ajudes no arribin a totes les empreses viables però excessivament endeutades” i per això ha instat a les comunitats autònomes a “mitigar aquest risc” i a flexibilitzar-les per fer-les arribar a totes les companyies que ho necessitin.
