El Banc d’Espanya ha demanat “arriscar” i aprofitar els fons europeus per implantar un sistema similar a la “motxilla austríaca”, un model que “beneficiaria el 70% dels treballadors” i perjudicaria el 30% restant, segons ha dit el governador del supervisor, Pablo Hernández de Cos davant la Comissió d’Assumptes Econòmics. Hernández de Cos ha defensat el model, que es basa en la creació d’assegurances individuals de desocupació que es mantenen encara que es canviï de feina i la reducció dels costos d’acomiadaments.
Per afrontar els grans reptes que als quals s’enfronta l’economia espanyola, el governador del Banc d’Espanya ha insistit a dir que cal abordar les reformes estructurals pendents, utilitzar de manera eficient els fons europeus i preparar un programa de “consolidació fiscal” i de reducció del dèficit que “no s’ha de precipitar en la seva aplicació però sí en el seu disseny”.
Per acabar amb la dualitat del mercat de treball, és a dir, la diferència entre els treballadors fixos i temporals, Hernández de Cos ha animat a aprofitar les transferències europees per impulsar un model similar a ‘la motxilla austríaca’, una mesura que el Banc d’Espanya calcula que tindria 9.000 milions d’euros de cost transitori.
Segons ha dit, amb aquest model, l’economia continuaran assumint la mateixa quantitat agregada de les indemnitzacions que actualment, però aquest total es redistribuïrà diferent. “El 70% dels treballadors guanyarien amb el nou esquema, però un 30% perdria”, ha admès. A més, ha negat que aquest esquema beneficiés els bancs, ja que els fons individuals podrien ser gestionats pels Fons de Garantia Salarial (Fogasa). “No pot ser que tinguem un problema identificat i no fem res que ajudi a millorar-lo. És una oportunitat única”, ha afirmat.
Pel que fa a les pensions, ha advertit que l’envelliment de la població, el retorn al sistema de revalorització amb l’IPC i la suspensió del factor de sostenibilitat aprovat pel PP afegeixen “una pressió addicional” a la sostenibilitat del sistema públic. Segons Hernández de Cos, cal reforçar el vincle entre les contribucions fetes i les rebudes, assegurant un nivell de suficiència per les llars més vulnerables, augmentar la predictibilitat del sistema i incorporar consideracions d’equitat intergeneracional.
D’altra banda, ha considerat que l’Ingrés Mínim Vital “ha de ser objecte d’avaluació periòdica” per poder determinar si “es conserven els incentius a la participació del mercat laboral “per part dels beneficiaris i per comprovar si arriba als col·lectius que es troben en una situació de “pobresa extrema”.
