És la demolidora conclusió d’un informe de la Generalitat de Catalunya fet amb dades de l’Agència Tributària i que recull La Vanguàrdia: El 45,45% de tota la recaptació de l’impost de patrimoni del període 2014-2019 va ser ingressada per contribuents residents a Catalunya. Van ser una mica més de 2.900 milions d’euros d’una recaptació total superior als 6.400 milions. En aquell mateix període, els residents a Madrid es van estalviar com a mínim 5.200 milions gràcies a la bonificació del 100% dels impostos de la comunitat.
Madrid és l’única comunitat autònoma espanyola que no va ingressar res per impost de patrimoni. Per això el comitè d’experts per a la reforma fiscal, que dijous espera tancar una proposta d’harmonització i buscar la manera perquè tots els contribuents paguin un tipus mínim de patrimoni. A Madrid, els contribuents amb més de dos milions de patrimoni obligats a presentar una declaració bonificada al 100% van ser un total de 19.090 el 2019. Aquest nombre de ciutadans ha crescut un 14,5% en sis anys. A Catalunya, malgrat que l’univers és molt superior, ja que l’obligatorietat de presentar declaració és a partir dels 500.000 euros, el volum de contribuents va créixer un 12,3%.
En els darrers anys aquest impost (i també el de successions i donacions) ha provocat una fuga de grans contribuents cap a Madrid, on no es paga. Amb aquesta política, el Govern regional ha aconseguit atraure nous contribuents, que passen a pagar altres impostos a Madrid, com ara l’IRPF. Per això les dues comunitats on es paga més (Catalunya i València) són les més diligents en el control i la persecució dels canvis de domicili fiscal fictici.
La legislació espanyola obliga els declarants amb un patrimoni de més de dos milions a presentar declaració de patrimoni encara que després no paguin per estar bonificat. Aquest col·lectiu en el cas de Madrid és el que va deixar d’ingressar 5.163 milions entre el 2014 i el 2019. Però si tenim en compte que a la resta de comunitats es comença a pagar l’impost amb un patrimoni de 400.000 o 700.000 euros, la minva d’ingressos fiscals seria superior. A l’informe, la Direcció de Tributs, dependent de la Conselleria d’Economia, que dirigeix Jaume Giró, assenyala que la quantitat real “és impossible d’estimar”.
L’últim any amb dades disponibles –el 2019– a Espanya hi va haver 212.000 declarants de patrimoni, un 39,2% dels quals ho van fer des de Catalunya: 79.876. És un volum petit en relació amb els més de set milions de ciutadans de la comunitat. El percentatge en relació amb Espanya es manté força estable en els sis anys analitzats oscil·lant entre el 40,2% del 2014 i el 38,7% del 2016 i el 2017. L’informe matisa que “el nombre de declarants guarda relació amb el nombre d’habitants de cada comunitat autònoma i, per tant, és més elevat en aquelles comunitats amb més població”.
