El 25% dels assalariats catalans és ‘inframileurista’, és a dir, cobra menys de 1.000 euros mensuals, fet que es tradueix en que 663.375 assalariats cobren menys de 14.238,29 euros bruts anuals, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
“El 25% de la població assalariada a Catalunya malviu amb salaris de misèria. Aquests treballadors no poden tenir una vida digna”, ha assegurat en roda de premsa aquest dijous la secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya Núria Gilgado, que ha estat acompanyada pel secretari de Polítiques Sectorials del sindicat, José Antonio Pasadas.
A més, Pasadas ha indicat que el 14,1% dels assalariats, el que es tradueix en 374.000 persones, té un contracte parcial, que no és desitjat en un 55% dels casos.
Les dones cobren un 31,58% menys
Ha destacat que la bretxa salarial entre homes i dones encara és més gran en aquesta franja salarial, ja que el 25% de les dones cobra 842 euros mensuals, un 31,58% menys, mentre que la bretxa salarial total se situa al 23,44%.
El sindicat ha analitzat 169 dels 343 convenis col·lectius del sector aplicables a Catalunya, el que suposa un 49,27% del total i donen cobertura a 255.000 treballadors, i ha conclòs que aquesta situació es deriva que vuit de cada deu convenis col·lectius tenen categories amb sous inferiors als 1.000 euros.
Els convenis amb sous inferiors
A més, existeixen vuit convenis que tenen totes les categories amb sous per sota dels 1.000 euros, i són els de Centres especials de treballadors discapacitats, Empreses organitzadores del joc del bingo, Elaboració i venda de pastisseria, confiteria i rebosteria, Comerç de peix fresc i congelat de la província de Barcelona, Comerç de carnissers, Tintoreries no industrials, Detallistes d’alimentació i Tallers de tintoreria.
Així, el sou més freqüent dels convenis que estan per sota dels 1.000 euros a Catalunya se situa entre els 601 i els 800 euros, ja que el 60% dels convenis es troben en aquesta franja salarial, i d’aquests la meitat registren categories amb sous inferiors al salari mínim interprofessional (SMI).
Així mateix, les comarques de Lleida són les que acumulen el nombre més elevat de convenis amb categories per sota dels 1.000 euros –el 93% del total de convenis provincials de Lleida tenen categories amb sous inferiors als 1.000 euros–, mentre que les de Barcelona tenen el percentatge més baix de convenis amb categories ‘inframileuristes’, encara que representen el 67,4% del total de convenis provincials.
Pèrdua de poder adquisitiu
Gilgado ha lamentat que en els últims vuit anys, els assalariats a Catalunya han perdut l’11,4% de la seva capacitat adquisitiva, per això se’ls ha baixat el sou uns 2.580 euros anuals, és a dir, 215 euros menys al mes, per aquest motiu el sindicat ha reclamat que les categories amb sous inferiors als 1.000 euros pugin el sou una mitjana de 300 euros mensuals per aconseguir un salari mileurista.
I és que la despesa anual d’una llar amb un adult i un o més fills depenents en béns de primera necessitat és d’uns 13.920 euros –sense incloure altres despeses d’hipoteca, comunicacions, etc–, és per això que un salari inferior als 14.000 euros anuals no garanteix la subsistència d’una família.
Per tot això, Gilgado i Pasadas han reclamat al Govern central que faci un pas ferm en l’establiment d’un sou mínim interprofessional de 1.000 euros –l’actual és de 736 euros– i que estableixin en totes les taules de negociació convenis col·lectius amb sous mínims garantits de 14.000 euros (1.000 euros mensuals i 14 pagues), amb l’objectiu que l’increment salarial contribueixi a augmentar les cotitzacions i la caixa de la Seguretat Social.
Ha recordat que la crisi econòmica va anteposar el manteniment del lloc de feina a reivindicacions d’augment salarial, però ara que l’economia creix a un ritme del 3% i que les empreses han recuperat resultats, Gilgado ha insistit que és “l’hora que els treballadors també surtin de la crisi”.
