Els moviments Fridays For Future, Moviment per la Justícia Climàtica, Ecologistes en Acció, Rebel·lió o Extinció, Families For Future i Climacció, juntament amb altres col·lectius i entitats socials, s’han manifestat aquest divendres a l’exterior del Teatre Nacional de Catalunya, on s’ha celebrat la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica, convocada per la Generalitat. Les entitats, que han protestat per no poder participar en la trobada, han proposat onze mesures urgents per reduir la contaminació, la degradació del medi ambient i els efectes del canvi climàtic. Una trentena d’activistes han desplegat pancartes i cartells davant del TNC.
Els moviments reclamen un impuls a polítiques de decreixement que assegurin la igualtat social i la sostenibilitat ecològica i climàtica. Amb les seves propostes demanen un canvi de rumb en els creixents nivells d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) de Catalunya, amb polítiques que permetin assolir una reducció anual d’emissions de GEH del 7,6 %. Això permetrà arribar a una reducció del 55 % d’emissions l’any 2030, tal com reclama la comunitat científica. Pel mateix any, també proposen reduir un 32,5% el consum d’energia, i que aquesta sigui en un 50% renovable.
Sobre ports i aeroports, demanen l’aturada immediata dels plans d’ampliació d’aquestes infraestructures i l’elaboració d’un pla de reducció de línies de vols i rutes de transport marítim el 2023, sobretot vols curts i creuers. En mobilitat, volen l’aturada immediata de les ampliacions viàries i implementació d’un sistema de peatge a les vies d’alta capacitat de Catalunya en combinació amb l’aplicació d’una taxa anticontaminació per accedir a Barcelona. La recaptació d’aquestes taxes s’ha de dedicar a la millora del transport públic. No volen “falses solucions” com les polítiques de renovació de vehicles i el vehicle elèctric.
En energia volen transitar cap a un model descentralitzat, basat en energies netes de proximitat a través de l’autoconsum, amb un sistema de tarifes que penalitzi el sobreconsum i que la Generalitat pressioni el govern de l’estat espanyol per un pla de tancament de les nuclears no més enllà de 2027.
Pel que fa als residus, volen prohibir els plàstics d’un sol ús i l’obligatorietat de cobrir el 100% dels costos de recollida i gestió dels residus per part dels productors. També proposen un pla de tancament d’abocadors i plantes incineradores i moratòria a la tramitació de noves infraestructures d’incineració de residus.
En el marc de la sobirania alimentària, proposen una reducció de la cabanya ramadera intensiva i l’impuls a un model de ramaderia extensiva basat en la capacitat de càrrega ambiental del territori. També volen blindar el sòl agrícola encara existent i aprovar una taxa que gravi els aliments quilomètrics i als productes fitosanitaris nocius.
En el cas de l’aigua, es vol garantir la gestió pública amb control ciutadà en la totalitat del cicle i recuperació de les reserves naturals estratègiques de Catalunya (aqüífers i rius), així com prendre les mesures necessàries davant l’increment dels riscos per inundació.
Al mar, pretenen promoure la pesca de proximitat i augmentar les reserves marines i zones de protecció de la biodiversitat. No volen que es donin nous permisos ni alta de vaixells de pesca d’arrossegament i deixar extingir els permisos actuals fins a la total eliminació de la pesca d’arrossegament a excepció de les pesqueres de talús.
En les inversions fòssils, volen assegurar que tant l’Institut Català de Finances com les entitats financeres que col·laboren amb la Generalitat excloguin nous finançaments al sector dels combustibles fòssils (petroli, gas i carbó) i eliminin aquest sector progressivament de la seva cartera fins a arribar a zero en els pròxims cinc anys, reportant anualment l’impacte climàtic segons les directrius de l’Autoritat Bancària Europea.
Sobre informació i comunicació volen donar a l’emergència climàtica presència i rigor en la informació diària en els mitjans de comunicació. Aturar la promoció actual de les empreses d’energies fòssils, a la indústria del motor, a l’aviació i els creuers, via publicitat directa o indirecta, mitjançant els canals de comunicació públics, actes institucionals i subvencions a fires de congressos. El govern hauria d’assegurar que es compensarà la pèrdua d’ingressos per publicitat amb diners públics.
En educació i formació, proposen la revisió del currículum actual perquè en un termini màxim de tres anys el sistema educatiu afronti l’estat d’emergència climàtica i ecològica tant en l’ensenyament reglat com en els programes d’educació social. El curs vinent i com primer pas, volen incloure l’assignatura d’emergència climàtica als instituts de secundària i a les facultats de magisteri.
Finalment, volen aturar l’anunci de destinar part del Fons Climàtic creat per la Llei del canvi climàtic a ‘plans renove’ en la ZBE de Barcelona i no volen que cap fons vagi a sectors de l’economia fòssil.
Aitor Urruticoechea ha instat els governants catalans a “qüestionar el dogma del creixement del PIB”, que té “efectes devastadors” i provoca un increment de l’escalfament més ràpid del que preveien els científics. A més, ha culpat els països occidentals de provocar una crisi climàtica global que afecta més als països en desenvolupament. Àlex Guillamon i Maria Serra també han criticat que alguns partits encara donin suport a l’ampliació de l’aeroport del Prat o la C-32, i que no s’hagi convidat les entitats que més han fet per posar a l’agenda pública l’emergència climàtica.
