El director del complex de DOW a Tarragona, Ignasi Cañagueral, i el director general d’IQOXE, José Manuel Segura, han assegurat aquest dimecres que les dues empreses seguiran superant els límits de drets d’emissions de gasos d’efecte hivernacle fins que no hi hagi canvis tecnològics. Tots dos han comparegut a la comissió d’Acció Climàtica del Parlament per explicar els projectes que tenen per reduir les emissions de CO2. Precisament l’impost sobre el CO2 del Govern ha estat un dels elements tractats per les empreses, que han criticat la “falta d’harmonització” de les taxes entre els diferents territoris, i han assegurat que a causa d’això Catalunya és “menys competitiva”.
Les quinze empreses més contaminants de Catalunya estan compareixent al Parlament a petició del grup parlamentari de la CUP, i aquest dimecres ha estat el torn de les dues firmes que operen al polígon petroquímic de Tarragona. Totes dues superen els límits de drets d’emissions gratuïts que atorga la Unió Europea, segons dades del 2019. En el cas de DOW, ocupa la quarta posició de la llista. IQOXE és tretzena, però emet més del doble del gasos d’efecte hivernacle dels que l’ens comunitari li ha atorgat. A l’Estat s’emeten 319 milions de tones de CO2 anuals, mentre que a Catalunya són 44 milions.
Cañagueral ha exposat que estan desenvolupant un pla perquè el 2035 el 100% dels productes fabricats per DOW siguin reciclables. “Hem d’aconseguir que els residus siguin matèries primes”, ha dit. Entre els plans de la companyia hi ha descarbonitzar els ‘crackers’ (torxes), els elements que més CO2 produeixen. La química nord-americana, genera un milió de tones de CO2 anuals, en gran part per aquestes torxes.
“Són difícilment descarbonitzables si no es fan canvis estructurals”, ha avançat el director. Les opcions passarien per l’electrificació o per l’hidrogen. Dues alternatives que, segons ha indicat, a dia d’avui són lluny de ser una realitat. “Encara no tenim la tecnologia. Necessitem molt hidrogen en un ‘cracker’ i el necessitem tot l’any, això vol dir que s’haurà d’emmagatzemar. Són reptes que hi ha damunt la taula”, ha remarcat. “Per electrificar un ‘cracker’ calen més de 500 megawatts i fer-ho amb renovables és un repte majúscul. Ja veurem si seran elèctrics o d’hidrogen però probablement l’hidrogen té més opcions de materialitzar-se”, ha pronosticat. Amb tot, ha destacat que “qui no faci els deures, no té futur”.
Cañagueral ha indicat que una opció de futur amb la qual es treballa és capturar el CO2 que produeix la indústria per reutilitzar-lo en els processos químics. Segons ha detallat, actualment un 10% ja té un ús. “De l’altre 90% no sabem què fer-ne”. Una opció que s’està estudiant i que ja ha començat a posar-se en pràctica a Noruega és emmagatzemar-lo per, quan apareguin nous processos, aprofitar-lo.
Suport administració
Per fer tot el procés de descarbonització, el directiu de DOW ha demanat “la complicitat d’altres empreses i el suport de l’administració”, a nivell Català, espanyol i europeu. “Volem seguir generant els productes aquí i que no ens arribin de fora”, i ha indicat que els principals competidors del complex tarragoní són les plantes que la mateixa companyia té en altres llocs d’Europa.
En una línia similar, però amb més contundència, s’ha expressat el director general d’IQOXE. José Manuel Segura ha demanat que és necessari el suport dels governs “per tenir subvencions per tirar endavant els canvis” en matèria mediambiental. Segura ha criticat la lentitud de les administracions a l’hora de donar els permisos i ha carregat contra l’impost al CO2 del Govern. “Si diuen que seran 300 euros per cada tona hi ha un clar desavantatge respecte la indústria petroquímica estatal, europea i asiàtica. L’important és que juguem tots amb les mateixes regles”, ha dit.
Segura ha presentat una sèrie de projectes per reduir un 50% l’emissió de gasos d’efecte hivernacle d’IQOXE en els propers anys. Els diputats Dani Cornellà (CUP) i José Rodríguez (ERC) li han recordat que l’empresa emet un 230% més del que marquen els seus drets d’emissió, i que la reducció plantejada per Segura suposaria únicament ajustar-se a les emissions assignades. “Cal ser més ambiciós”, li ha retret el diputat republicà, que ha afegit: “la por a ser menys competitius ens ha portat en bona part a la crisi climàtica actual”.
Des de Junts per Catalunya, Joaquim Catalayud, ha afirmat que “les empreses del sector petroquímic fins ara no han complert”, mentre que Lucas Silvano Ferro (ECP), ha alertat el directiu d’IQOXE: “compte en demanar jugar al mateix joc fiscal que la resta d’Europa, que potser hi surten perdent”.
