Eduard Fernández (@eduard_bcn)
“No hi ha wi-fi en aquest tren?”, preguntava sorpresa una dona tan bon punt va començar el viatge. L’EuroMed de les 07:00 del matí que enllaça Barcelona amb València duia ahir un grup de passatgers més exigents del que és habitual. El servei transportava als barcelonins que assistien a la jornada “L’hora de les decisions”, celebrada a València per reivindicar la finalització del Corredor Mediterrani, i organitzada per l’Institut Ignaci Villalonga d’Economia i Empresa. Es fa difícil imaginar una prèvia més adient a la trobada: un trajecte de tres hores que no ha millorat en els últims vint anys, i que compta amb un tram de via única que alenteix el trajecte.
Per acabar-ho d’arrodonir, la megafonia anunciava pocs minuts després de la sortida que la vaga de Ferrovial afectaria als serveis oferts en el passatge. Quan finalment es va arribar a l’estació de València, tothom va haver de córrer per no perdre’s la xerrada inaugural. Pocs minuts després, a la primera conferència de la jornada el conseller de Territori i Sostenibilitat explicava allò que molts ja sabien: “Si algú vol saber què és el centralisme i la seva absurditat, només cal agafar l’Euromed”. L’auditori semblava convençut.
Unitat territorial
Més enllà de reivindicacions lligades a les infraestructures, la jornada va servir per reivindicar una major cooperació econòmica i unió política entre l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que compren País Valencià, Illes Balears i Catalunya. Els tres territoris concentren aproximadament un terç del PIB estatal, el 30% de la població i una quarta part de la inversió estrangera. Ara, l’infrafinançament, un deute impossible de pagar i la manca d’inversions en vies de comunicació clau com el Corredor Mediterrani han apropat a tres governs que tradicionalment s’han mostrat distants.
“Som tres països a qui ens convé cooperar políticament per millorar la vida dels nostres ciutadans”, assegurava el vicepresident balear, Gabriel Barceló durant l’acte de cloenda. El polític balear, a més, advertia de “les obsessions contra la cooperació política” entre els tres governs. Més moderat, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, de Compromís, instava a prendre decisions “intel·ligents i cooperatives”, per tal de “crear un món millor sobre els nostres fills”.
L’acte, però, es va veure marcat per l’absència dels tres presidents autonòmics, que havien anunciat la seva assistència en un principi. Des de l’organització es va indicar que finalment el líder valencià, Ximo Puig, havia cancel·lat la seva participació, la qual cosa havia fet que Catalunya i Illes Balears decidissin enviar-hi els seus vicepresidents. Tot i això, la segona de la Generalitat valenciana, Mònica Oltra, no va aparèixer al costat d’Oriol Junqueras i Gabriel Barceló, sinó que va delegar la responsabilitat al president de les Corts, Enric Morera. Si és l’hora de les decisions, hi ha qui encara té dubtes.
