“Existeix la necessitat de tenir ja el corredor, infraestructura que fa temps que hauria d’estar finalitzada“. Així ho exposava el coordinador del Corredor del Mediterrani, Juan Barios, en una conferència sobre el desenvolupament de la xarxa ferroviària dins del marc de la vintena edició del SIL2018 que s’ha celebrat a Barcelona aquests dies.
“El corredor del Mediterrani és un dels 9 corredors de la xarxa transeuropea de transport”, ha exposat. I ha ressaltat el paper “importantíssim” que han de jugar els ports en aquesta etapa: “l’objectiu és comú”.
Però el que és cert és que a Espanya el transport ferroviari de mercaderies “és un 3% o un 4%, molt inferior si ho comparem amb el 18% o 20% que tenen França o Alemanya”. “A banda de crear les infraestructures les hem de fer servir, perquè aleshores tindrem infraestructures sense ús”. “Si arriben 20.000 contenidors als ports, no els podem pujar als camions. Ni tenim infraestructura preparada ni la mateixa carretera ho pot assumir”, ha recordat Barios.
Més inversió público-privada
Per la seva banda, el secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, també ha volgut subratllar que el que cal fer és “orientar la infraestructura al negoci. A generar economia”.
Però Font ha posat èmfasi en la importància de la inversió público-privada per tirar endavant els projectes. “L’esperança és que l’orientació als serveis vingui determinada per una aposta important d’operadors público-privats que puguin desenvolupar el transport de mercaderies. Si això no evoluciona i els operadors no hi veuen negoci i ens hem de refiar només en el transport públic, els avenços seran pocs o nuls” i ha volgut clarificar que “crec que serà poc o nul i la prova és l’evolució dels últims anys del transport de mercaderies a Espanya, Europa o el món“.
En aquest sentit, el president de Ferrmed, Joan Amorós, ha proposat la creació d’uns grups de treball, una iniciativa que ja ha reunit la col·laboració de moltes empreses, amb l’objectiu de facilitar el transport de mercaderies.
Tecnologia obsoleta
“No pot ser que la tecnologia dels vagons de càrrega sigui dels anys 90, cal renovar aquesta infraestructura”, ha lamentat. “Anar de Barcelona a Lyon costa més del doble que anar de Barcelona a Madrid”, ha manifestat.
De fet, el que es busca amb aquests grups de treball és precisament la reducció dràstica dels temps de reacció i dels costos del transport, un increment de la capacitat de línies i també una disminució de les emissions de gas amb efecte hivernacle. Segons Ferrmed, tot plegat, milloraria i molt la cadena logística global amb un clar impacte també en el porta a porta.
