Corporate Europe Observatori denuncia 71 casos de “portes giratòries” entre les sis grans empreses del petroli i el gas i els seus lobbies en els últims sis anys. “No són casos individuals, sinó un problema sistemàtic a les institucions que demostra la normalització de la indústria dels combustibles fòssils, les seves opinions, poder i cultura”, alerta aquesta organització que, juntament amb Friends Of the Earth i Food Water Action, ha analitzat els moviments entre l’esfera pública i companyies com Shell, BP, Eni o TotalEnergies. Des de l’ONG asseguren que Espanya és un dels estats on hi ha “més casos de portes giratòries” en el sector energètic, si bé no ha inclòs cap empresa espanyola en l’anàlisi.
Repsol no apareix perquè no han constatat cap cas d’alt perfil polític entre el 2015 i el 2021, el període que han examinat exclusivament perquè es volien centrar en els anys precedents a la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, que se celebrarà a Glasgow entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre. No obstant això, la investigadora de Corporate Europe Observatori Belén Balanyà recorda que l’expresident del PNB Josu Jon Imaz va ser nomenat conseller delegat de Repsol el 2014 i que les portes giratòries són una pràctica habitual en el conjunt de la indústria energètica a Espanya.
Casos denunciats
Corporate Europe Observatori acusa les grans corporacions del petroli i el gas de centrar-se en “falses solucions” climàtiques, com la captura d’emissions o l’hidrogen. Així consideren que estan “endarrerint l’acció climàtica” i, per això, reclamen un “tallafocs” entre l’administració pública i el sector energètic. Entre els casos recopilats per aquestes ONG, hi ha per exemple el de l’exministre de Finances holandès, Gerrit Zalm, que actualment està al consell directiu de Shell, el de Nathalie Tocci, assessora especial de l’Alt Representant de la UE Josep Borrell, que també està al consell directiu d’Eni o el de John Sawers, excap dels serveis secrets britànics, ara membre del consell directiu de British Petroleum.
