Les comarques amb més població estrangera són la Segarra (29%), l’Alt Empordà (25%) i el Barcelonès (23%)
La població estrangera resident a Catalunya era d’1.361.981 persones a 1 de gener de 2023 i representava el 17,2% de la població, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d’estrangers va augmentar en 126.309 persones, un increment interanual del10,2%. L’augment de la població estrangera es va registrar en totes les comarques catalanes, especialment a la Cerdanya (+16,2%), el Ripollès (+15,2%), la Garrotxa i el Barcelonès (+13,2%, totes dues). Les comarques però amb més estrangers són la Segarra (28,8%), l’Alt Empordà (25,4%), el Barcelonès (22,6%), la Selva (21,7%), el Pla d’Urgell (21,3%) i el Baix Empordà (21,3%).
Per contra, les proporcions més baixes de població estrangera es troben al Vallès Oriental (10%), l’Anoia (10,1%), el Moianès (10,1%), el Pallars Sobirà (10,7%) i el Berguedà (10,9%).
El 2022 48.901 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 40,5% dels quals eren originaris de l’Àfrica i el 26,1% d’Amèrica del Sud.
En línies generals, hi ha molta heterogeneïtat i hi estan representades més de 170 nacionalitats. La població marroquina és la més nombrosa, amb 234.054 persones, el que representa un 17,2% del total de la població estrangera. A més, té una proporció d’homes més elevada que de dones (56,8% i 43,2%, respectivament) i amb un 20% del total de població d’entre 0 i 15 anys. Per comarques, la població marroquina és la que té més pes a l’Alt Penedès (41,5%), l’Anoia (40,6%) i el Bages (39,2%).
La segona nacionalitat amb més pes és la romanesa, amb 86.751 persones i un 6,4% del total d’estrangers. Les comarques on hi té més pes són la Terra Alta (49,3% del total de població estrangera) i a les Garrigues (35,4%). En aquest cas, la proporció de dones (51,1%) és superior a la d’homes (48,9%). Pel que fa a l’edat, els joves (16,9%) tenen un pes lleugerament superior a la mitjana (15,2%) i el grup de 65 o més només representa el 3,1%.
La tercera nacionalitat amb més representació és la italiana, amb 80.808 persones i gairebé un 6% del total d’estrangers. El Barcelonès i el Garraf són les dues comarques on hi estan més representats, amb un 9,2% del total de població estrangera. La proporció d’homes (53,9%) és més elevada que la de dones (46,1%). En aquest cas, la proporció de joves és molt baixa (9,9%) i també la del grup de majors de 65 anys (6,4%).
46 municipis amb més d’un 25% d’estrangers
Segons l’Idescat, la presència d’estrangers està molt relacionada amb la grandària dels municipis. En total hi ha 46 municipis on el percentatge de població estrangera supera el 25%. Entre aquests destaquen Guissona (52,7%), Castelló d’Empúries (44,9%), la Portella (39,8%), Lloret de Mar (38,8%) i Salt (37,8%).
D’altra banda, l’Idescat ha informat que el 2023 residien a Catalunya 40.615 persones de nacionalitat ucraïnesa, 16.116 homes i 24.499 dones. Per comarques, el Barcelonès en té 10.139, seguit de la Selva (3.534), el Vallès Occidental (2.589), el Baix Llobregat (2.485) i el Maresme (1.972).
Per municipis, Barcelona acumula el major nombre (7.866), seguit de Lloret de Mar (2.298), Guissona (1.154) i Badalona (1.028).
La població d’Ucraïna representa el 3% del total d’estrangers residents a Catalunya, mentre que a la comarca de la Segarra un de cada cinc residents és ucraïnès (21,1%).
Un terç dels estrangers són europeus
D’altra banda, la població estrangera d’origen europeu és la més nombrosa a Catalunya i representa gairebé un terç dels residents estrangers a Catalunya a 1 de gener del 2023 amb un 31,5% del total. D’aquests, el 22,2% pertanyen a la Unió Europea i el 9,3% a la resta d’Europa. El segon lloc correspon a al població americana (30,8%), seguida per l’africana (23,9%) i l’asiàtica (13,7%).
La població americana és la que augmenta més respecte a l’any anterior, tant en termes absoluts (+68.914) com en termes relatius (+19,6%). La segueix la població europea, amb un augment de 38.789 persones, el 9,9%. Els europeus comunitaris creixen en 13.648 persones (4,7%) i els de la resta d’Europa en 25.141 persones (24,7%). La població d’Àfrica augmenta en 9.598 persones (3%), la d’Àsia en 8.813 (5%) i la d’Oceania en 145 persones (15,2%).
Per nacionalitats, destaquen els increments de la població originària de Colòmbia (+22.801), d’Ucraïna (+17.581), de Perú (+10.987), d’Hondures (+8.025) i de Veneçuela (+7.403). En canvi, les que perden població són Bolívia (-1.004) i el Regne Unit (-235).
