“Gairebé sense progressos” és com segueix la negociació pel pressupost per als pròxims set anys de la Unió Europea. Les converses entre l’Eurocambra i el Consell, en les quals també participa la Comissió, estan estancades en les mateixes dues qüestions que són les més conflictives des de l’inici de les discussions: la condicionalitat dels fons al respecte de l’estat de dret i els recursos destinats a alguns programes dels comptes, concretament a 15 als quals els eurodiputats volen dotar de més diners. L’última reunió s’ha fet aquest dijous i ha fracassat perquè no s’ha assolit cap acord en condicionalitat a l’estat de dret.
Malgrat haver estat una reunió “constructiva”, en paraules del portaveu alemany, Sebastian Fischer, per la presidència de torn d’Alemanya del Consell, l’acord continua sense arribar, un fet necessari per poder donar llum verda al pressupost comunitari i al fons de recuperació per ajudar els estats a fer front a la crisi causada per la covid-19. La presidència alemanya planteja que es puguin suspendre o reduir els fons europeus en cas de violació dels principis de l’estat de dret en l’ús dels fons, mentre que l’Eurocambra vol un mecanisme més estricte i estar “inclosa en el procés de decisió”.
“Està tot per acordar”, segons apunten els negociadors de l’Eurocambra. Després del fracàs de la trobada, les parts es tornaran reunir la pròxima setmana en el que serà la cinquena reunió sobre aquesta qüestió.
D’altra banda, Consell i Eurocambra també xoquen en els recursos que s’han de destinar a alguns programes del pressupost. Els eurodiputats volen destinar més diners a “15 programes insígnia orientats al futur”. Aquests 15 programes estan relacionats amb educació, sanitat, digitalització i innovació, entre d’altres.
També hi ha divergències sobre com comptar els costos del deute comú. Els eurodiputats consideren que els costos han de ser comptabilitzats per sobre del sostre fixat perquè no “competeixin” amb els programes del pressupost.
Bloqueig del fons de recuperació
L’estancament en la negociació entre l’Eurocambra i el Consell posa en risc l’entrada en vigor del fons de recuperació l’1 de gener de l’any que ve, tal com van acordar els líders europeus al juliol. Després de la llum verda dels eurodiputats, els parlaments dels estats han de ratificar el pla en un procés que es preveu llarg.
El vistiplau de l’Eurocambra al pressupost és necessari per poder desencallar el fons i que arribin els recursos als estats. Davant el bloqueig de les converses, fonts comunitàries retarden l’arribada del finançament als estats a la segona meitat del 2021.
