Milers de milions de mapes de transport s’han imprès des que van aparèixer per primera vegada a la meitat del segle XIX a Nova York i Londres. Des d’aleshores, aquests petits planificadors de viatges s’han convertit en un dels elements cartogràfics més reproduïts.
Gairebé prop de 250 milions de persones viatgen cada dia en algun mitjà de transport de masses. “Les línies de metro són per a una ciutat el que les venes o nervis són al nostre cos”, exposava el dissenyador Rafa Sañudo a Atlas de Metros del Mundo.
Per a Mark Ovenden, l’autor del llibre, l’habilitat per a sintetitzar una xarxa de rutes entrellaçades en una cosa que es pugui seguir amb facilitat, i sovint amb presses i en entorns poc il·luminats, és el que ha fet brillar a alguns dissenyadors. Ovenden detalla també que des que es va publicar una primera edició del llibre, l’any 2003, moltes ciutats s’han beneficiat de noves línies i ampliacions.
La dificultat d’integrar els mapes
Però, com es dissenya un mapa del transport perfecte? Segons el professor de la Universitat d’Essex, Regne Unit, i propietari també de tubemapcentral.com, el Dr. Max Roberts, un bon mapa geogràfic mostra la relació entre la xarxa i la ciutat: un bon mapa esquemàtic mostra com els elements d’una xarxa encaixen i es coordinen. Tal com recull el llibre esmentat, els millors mapes hauran de complir els criteris següents: simplicitat, coherència, equilibri, harmonia i la topografia.
La voluntat d’un mapa esquemàtic no és cap altra que simplificar les complexitats de la realitat. Així, un mapa ha de simple i de fàcil lectura. Però també cal ser coherent, per tant, les línies s’han de relacionar amb es altres i explotar paral·lelismes i simetries. I, és clar, no pot mostrar canvis bruscs en la densitat. Cal expandir el centre i complir els barris residencials per millorar la claredat i la comprensió. Algunes formes resulten més atractives que altres, per exemple els encreuaments perpendiculars, o els triangles estrets i punxeguts. D’aquesta manera, les distorsions geogràfiques estan permeses si això millora la comprensió. Per exemple, les estacions del centre serà important destacar si estan a prop entre sí, però aquesta importància disminuirà en aquells barris residencials o allunyats del centre que els turistes no visiten, exposa Roberts.
L’expansió de Barcelona, aturada per la crisi
Atlas de Metros del Mundo esmenta, entre els sistemes de metro més potents del món, Barcelona. El llibre detalla que Madrid es va avançar en la seva obertura però també que només cinc anys més tard, la capital catalana va inaugurar el tram inicial entre Plaça Catalunya i Lesseps l’any 1924 amb tres estacions. També recull que l’any 1926 es va obrir un altre tram entre Plaça Catalunya i La Bordeta, un tram que ara forma part de la L1. A la dècada dels 60, les dues companyies que havien posat en marxa el metro de Barcelona, Gran Metro de Barcelona i Ferrocarril Metropolitano Transversal, ja sumaven més de 34 estacions.
L’expansió del metro s’ha aturat, segons recull el mateix llibre, per la crisi financera. Malgrat tot, assegura que el mapa del TMB actual recull un gran desenvolupament de les ínies regionals, de rodalies i les sis línies modernes de tramvia. També assenyala que hi ha moltes ampliacions i noves rutes, com la de la L10, que encara estan en fase de disseny i exposa que la L9 ja arriba a l’aeroport des del 2016.
El metro que més creix
Però Barcelona no té el sistema de transport que més ràpidament ha crescut en tot el món. Aquest reconeixement el té Beijing, una ciutat que també està entre els sistemes de metro més potents del món, segons el llibre. L’any 1969 van obrir una única línia de metro –principalment destinada a ser usada per polítics i militars—que aviat es va ampliar fins a tres línies el 2006 i vuit que ja van estar llestes per als Jocs Olímpics del 2008.
Ara per ara, la ciutat té 18 línies que transporten prop de nou milions de viatgers cada dia. Tot i aquestes escandaloses xifres, hi ha una previsió que siguin el doble per al 2030, quan es calcula que hi podria haver fins a més de mil kilòmetres de vies distribuïdes en més de 30 línies, convertint-se així en la línia de metro més gran del món.
