El projecte Castor com un dels principals exemples mundials del “fracàs” de l’aliança entre sector públic i capital privat. Escrit per experts internacionals d’entitatssocials com l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), ‘La història es repeteix: com fracassen les associacions públic-privades’, exposa els impactes negatius d’un model, basat en el finançament públic, que “amb massa freqüència causa misèria a les comunitats locals, a més de veure’s envoltades en casos de connivència política-corporativa”. Ho fa analitzant diferents projectes de Colòmbia, França, Índia, Indonèsia, Lesotho, Libèria, Perú, l’Estat espanyol i Suècia en equipaments i infraestructures relacionades amb l’ensenyament, la salut, l’aigua i el sanejament, l’energia i les infraestructures.
Tres dels casos analitzats van rebre finançament, de forma indirecta o directa, per part del BEI, institució financera pública de la Unió Europea. L’informe destaca, en aquest àmbit, el projecte Castor, que va haver de ser paralitzat per les “falles evidents, inclosa la deguda diligència d’identificar els possibles impactes del projecte”. Després de generar més de 1.000 terratrèmols durant les proves d’injecció, el magatzem de gas submarí mai ha estat utilitzat però pot arribar costant a l’erari públic més de 3.300 milions d’euros, que havien d’assumir els usuaris a través de la factura del gas.
Publicitat
