La notícia del notable augment de la inflació, ha fet reaccionar als sindicats i les organitzacions empresarials.
SINDICATS
Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han demanat un increment de salaris generalitzat per contrarestar la “tempesta perfecta” que ha inflat els preus un 6,1% en un any ,segons les dades de l’Índex de Preus de Consum (IPC), que s’han actualitzat aquest divendres. Les organitzacions sindicals han recordat que la inflació està molt per sobre de les pujades dels salaris dels convenis col·lectius, que van créixer un 1,68% a Catalunya. Totes dues entitats reclamen que s’apugi el Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.000 euros de manera “immediata” i que s’aprovi la reforma laboral, que restaura els “equilibris” de la negociació col·lectiva i dona més força als sindicats per pactar pujades salarials.
En aquest sentit, UGT demanen que s’eviti que cap conveni es firmi “per sota de les previsions de la inflació” o, si més no, amb clàusules de revisió salarial per compensar els augments de l’IPC. El vicesecretari general de Política Sindical d’UGT a l’Estat, Mariano Hoya, ha lamentat que s’hagi donat una “tempesta perfecta” durant el 2021 que ha provocat una pèrdua de capacitat de compra que perjudica els empleats més desafavorits. “Els treballadors no han de ser els pagadors d’aquesta situació de descontrol dels preus”, ha dit.
Al seu torn, CCOO reclama millorar el poder adquisitiu de les persones treballadores alliberant “les traves introduïdes per PP i CiU a la negociació col·lectiva”, i aprovant la reforma laboral que “permetrà recuperar la correlació de forces i treure l’evolució dels salaris de la devaluació forçada per la reforma laboral de 2012”. El sindicat que dirigeix Javier Pacheco ha exigit al Govern que compleixi el compromís inclòs als pressupostos d’incrementar l’Indicador de renda de suficiència (IRSC), que l’any 2021, per primer cop, va passar a estar per sota de l’índex estatal IPREM i que porta “una dècada congelat”.
PATRONAL
La CEOE alerta que l’augment històric de l’IPC pot ser un risc per la competitivitat de l’economia de l’Estat si es perllonga l’espiral alcista de preus. Tot i l’advertència, la patronal recorda que la mitjana de l’any es va situar en el 3,1%, fet que confirma la diferent situació que ha tingut l’IPC al llarg de l’exercici, amb una taxa del 0,5% al gener, per exemple. En aquest sentit, afegeixen que a la inflació del 2021 hi ha un fort component d”efecte base’, ja que el 2020 els preus van caure per l’esclat de la covid. La patronal manté que l’augment de les matèries primeres és transitori i demanen evitar “el trasllat a preus finals o salaris per no prolongar-ne l’efecte”.
Pel que fa a la inflació subjacent, destaquen que la taxa mitjana va ser del 0,8%, fet que revela que “el control de preus que encara roman en alguns sectors de l’economia espanyola, que no han repercutit l’augment de costos de producció als preus finals de béns i serveis”. Tot això implica “una reducció significativa dels marges empresarials en aquests sectors” després de mesos de crisi i restriccions a l’activitat. Amb vista al 2022, la patronal espera que l’impacte dels preus de les primeres matèries sobre l’increment general “es vagi desaccelerant”, cosa que, unit amb els nivells moderats de la subjacent, “seran factors atenuadors de la inflació”.
En termes de comparació amb Europa, l’IPC avançat del desembre va assolir una taxa del 6,6%, mentre que a la Unió Monetària aquesta taxa es va situar al 5%. “Això pot fer malbé la competitivitat de l’economia espanyola”, avisen. Entrant en una anàlisi més desagregada de la inflació, destaquen que els preus energètics són el component més inflacionista de l’IPC, amb una taxa interanual del 40,2% a l’Estat, amb els s preus de l’electricitat, juntament amb els carburants i els combustibles líquids, disparats.
