Catalunya va rebre el 2019 un total de 13.270 sol·licituds d’asil internacional, un 65% més que el 2018, quan en va rebre 8.047, i un 240% més que el 2017, amb un total de 3.926 sol·licituds. Va rebre l’11% de totes les sol·licituds de l’estat, que van ser unes 115.000, i el segon territori de l’estat amb més peticions. L’augment principal va ser a la demarcació de Barcelona, amb un 88% del total de Catalunya, passant de 7.374 a 11.711, i sent la segona província d’Espanya amb més peticions. Girona va tenir 755 sol·licituds, davant les 309 de l’any anterior; Lleida 553, davant les 108 del 2017; i Tarragona 251, respecte les 180 del 2018.
Segons l’informe de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), coincidint amb el dia mundial del refugiat que es commemora aquest dissabte, Espanya va ser el 2019, per primer cop, el tercer país de la Unió Europea amb més sol·licitants d’asil, duplicant el rècord històric del 2018 i passant de 57.745 a 115.190 l’any següent. No obstant això, va baixar el percentatge de persones que va aconseguir la protecció demanada. La majoria dels 40.000 refugiats acceptats són veneçolans. De fet, el 77% dels sol·licitants venen de Llatinoamèrica: Veneçuela (40.906), Colòmbia (29.000), Hondures (6.800), Nicaragua (5.900), El Salvador (4.784) i Perú (4.000). En canvi, l’exigència de visat de trànsit difícil d’obtenir als procedents de Síria, Palestina i Iemen ha fet baixar els sol·licitants d’aquests països.
De totes les sol·licituds resoltes, només es va concedir l’asil al 5,2%, mentre que el 2018 van ser el 24% de les peticions, i la mitjana europea és del 31%. Dels 60.200 expedients resolts, el 2,7% van aconseguir l’estatut de refugiat i el 2,5% una protecció subsidiària. El 66% van aconseguir autorització de residència per raons humanitàries, gairebé totes veneçolanes. El 28,7% de les peticions van acabar sense cap mena de protecció. D’aquestes, moltes són de Colòmbia, Palestina, El Salvador, Nicaragua o Hondures, que van veure rebutjades totalment entre el 79 i el 99% de les peticions.
D’altra banda, el CCAR lamenta també que les esperes per formalitzar la sol·licitud hagin superat els 12 mesos, i hi ha moltes diferències de temps entre Madrid, la més ràpida, i ciutats com València, Bilbao i Barcelona. Així, a finals del 2019 les oficines d’asil i refugi tenien 133.000 expedients pendents de resolució, i a finals d’aquest mes d’abril passat en quedaven 140.000 per resoldre, la meitat de les quals procedents de Colòmbia i Veneçuela. Només Alemanya té més expedients pendents a la Unió Europea.
En la presentació de l’informe també han participat dos testimonis dels seus casos: una dona que va fugir d’Hondures per escapar de la violència de les ‘maras’ i un jove gai egipci que va fugir primer del seu país per la seva condició d’homosexual i després de Romania per la seva condició d’àrab.
El CCAR també ha explicat que encara hi ha molts informes pendents de resoldre dels sol·licitants dels vaixells ‘Aquarius’ i Open Arms, i que la majoria dels resolts fins ara han estat desfavorables.
Dades mundials
A tot el món, el 2018 es va produir un augment de 2,3 milions de desplaçats respecte el 2017 i es va arribar als 70,8 milions, principalment procedents de Síria, Palestina, Afganistan, Sudan del Sud i Myanmar. El 84% dels refugiats viuen en països empobrits i al Líban, per exemple, un de cada vuit habitants és sirià. Els desplaçaments interns dins dels països també van créixer el 2018 en 1,3 milions de persones, arribant als 41,3. Colòmbia és el país amb més nombre de desplaçats dins les seves fronteres, 7,8 milions a causa de la violència entre el govern i les guerrilles, i Veneçuela el que suma més nous sol·licitants de protecció internacional, 4 milions a mitjans del 2019 i nou a finals del mateix any, amb un total de 79,5 milions a tot el món. La ruta migratòria amb més morts va tornar a ser el mar Mediterrani.
A la Unió Europea, el 2019 es va trencar la tendència a la baixa del nombre de sol·licitants dels últims anys, des del rècord del 2015, amb 1,3 milions. L’any passat 721.000 persones van formalitzar la petició d’asil, i el 57% ho va fer a tres països: Alemanya (165.000), França (128.000) i Espanya (118.000).
L’arribada a la Unió Europea d’immigrants irregulars es va reduir el 2019 un 18%, tant per via terrestre com marítima. A Espanya el descens va superar el 50%. L’enfortiment de la vigilància fronterera al Marroc va reactivar la ruta atlàntica des de Mauritània i el nord-est d’Àfrica cap a les illes Canàries. El CCAR ha alertat del perill que la Unió Europea acordi mesures més dures per aconseguir l’asil.
El cas de Palestina
Segons l’Agència de l’ONU d’ajuda als refugiats de Palestina, al món hi ha 26 milions de persones refugiades, i més d’una cinquena part d’elles són refugiades de Palestina. Es tracta de la població que més temps ha viscut sota aquest estatus, des de fa 72 anys, en llocs com Cisjordània, franja de Gaza, Jordània, Síria i Líban.
A Gaza, una de les zones més densament poblades del món, el 97% de l’aigua a la Franja està contaminada, i amb un sistema de salut molt debilitat. Els hospitals de Gaza tan sols compten amb 60 llits a la Unitat de Cures Intensives i 62 respiradors per a 2 milions de persones, i el 48% dels medicaments essencials no estan disponibles.
A Síria, la població refugiada de Palestina està entre les més vulnerables del conflicte: el 91% viu en la pobresa absoluta i el 40% pateix desplaçament perllongat.
A Cisjordània, viuen el confinament amb la por que la seva casa sigui enderrocada. Durant el període de quarantena se segueixen produint demolicions de llars i com a conseqüència, desplaçament de persones. Entre els mesos de març i maig, s’han produït 1,4 demolicions a el dia.
A Jordània, i sobretot al Líban, l’amuntegament i la superpoblació en els campaments de refugiats, fan inviables les mesures de distanciament social i els converteixen en possibles focus de la pandèmia.
Marc jurídic favorable, aplicació insuficient
Per la seva banda, segons l’Informe Nacional per a Espanya del projecte National Integration Evaluation Mechanism (NIEM), el Sistema d’Acollida de Protecció Internacional espanyol (SAPI), no ha sabut respondre a l’augment de les demandes d’asil, sent Espanya el país que ha registrat l’increment anual més alt entre els principals països receptors d’Europa. Tot i haver augmentat la seva capacitat i flexibilitzat l’acollida, la manca de reglamentació i escassetat de recursos no garanteixen la integració de tots els sol·licitants d’asil. L’estudi, dirigit pel CIDOB a Espanya i finançat per la Comissió Europea, ofereix una anàlisi comparada dels sistemes nacionals d’acollida de 14 països de la UE: Bulgària, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània , Països Baixos, Polònia, República Txeca, Romania i Suècia.
Les dades confirmen les tendències observades el 2017: malgrat un marc jurídic obert i favorable (84 sobre 100), en la pràctica el sistema d’asil espanyol és incapaç de garantir estàndards d’acollida i integració a tot el col·lectiu. Els problemes principals concerneixen al marc de les polítiques (61 sobre 100), subratllant la falta d’un reglament d’actuació, però sobretot en la fase d’implementació (34,5 sobre 100), on destaca
la manca de recursos i altres factors, com una formació insuficient del personal per atendre necessitats específiques i diversificades.
L’informe NIEM 2020 posa en relleu les deficiències que té el sistema d’asil i acollida espanyol a l’hora de tractar amb casos de sol·licitants d’asil i persones refugiades LGTBI. Destaca la manca de formació específica de les persones avaluadores en matèria de diversitat sexe-genèrica i competències interculturals, la manca d’informació respecte al país d’origen i la presència d’estereotips.
L’informe fa una anàlisi comparada dels 14 països objecte d’estudi. Amb una puntuació de 69,4 (sobre 100), la dimensió normativa representa l’aspecte més positiu dels sistemes nacionals d’acollida europeus. En la majoria de les àrees analitzades, des de la inclusió en el mercat laboral fins a la integració lingüística, els estats membres garanteixen als sol·licitants d’asil l’accés a drets, recursos i serveis en igualtat de condicions amb la resta de la població. Els problemes principals del marc de les polítiques (47,1 sobre 100) concerneixen costos i barreres administratives que perjudiquen la igualtat de tracte i augmenten el nivell d’inseguretat de les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional. Els problemes més greus, però, afecten la fase d’implementació (31,1 sobre 100), és a dir, a l’etapa en què les mesures fixades en el marc jurídic i desenvolupades en els documents executius són posades en marxa.
Programa d’inserció laboral a Barcelona
Per la seva banda, el programa Nausica de l’Ajuntament de Barcelona d’acollida per a refugiats es consolida com a mitjà d’inserció social i laboral a través de l’atenció i acompanyament socials, i enguany incrementa la seva capacitat en més del 50%. Com a exemple d’assoliment d’autonomia, un 46% de les persones en edat de treballar que han participat al programa van trobar feina durant el 2019. Aquest 2019 han participat al programa 142 persones, entre les que han finalitzat la seva estada i les que encara hi són, 69 de les quals hi han entrat aquest mateix any. En total, en quatre anys hi han participat 223 usuaris i la previsió per aquest 2020 és incrementar la capacitat en 39 places més, passant de les 83 disponibles a 117. Aquest increment serà possible gràcies a l’augment pressupostari de Nausica, que passa dels 1.030.000 euros als 1.530.000.
Els serveis de Nausica consisteixen en un dispositiu d’acollida amb places d’estada temporal que inclou la cobertura de les necessitats bàsiques i un pla de treball integral i individualitzat de suport social, psicològic, professional, aprenentatge de llengües, orientació jurídica, formació i assessorament laboral i acompanyament en l’escolarització d’infants i adolescents. Alhora, s’està treballant per incorporar la vinculació amb la comunitat per afavorir la creació de vincles i accelerar l’aprenentatge i coneixement de la societat d’arribada.
El 55% de les persones usuàries són homes, anivellant-se la proporció entre homes i dones des del 2017. Respecte fa dos anys, les dones han augmentat un 12%. Les unitats familiars hi tenen també un pes rellevant, ja que el 26% de les 142 persones participants són menors d’edat.
Objectiu: l’autonomia personal per a la inserció social i laboral
Segons l’avaluació externa del programa Nausica que ha fet la cooperativa Broll, dedicada a l’anàlisi de programes socials i polítiques publiques, el programa té un impacte positiu i significatiu en l’increment de l’autonomia de la població atesa, malgrat l’especial precarietat del mercat laboral per a les persones refugiades i d’origen migrant. Durant el 2019, 44 persones han aconseguit almenys un contracte laboral, el que significa un percentatge del 46% del total de la població activa dels participants, tres punts més que fa dos anys.
Prop de la meitat de les persones que han trobat feina havien treballat prèviament al sector serveis, una proporció que s’incrementa fins al 73% del total d’insercions laborals en aquest sector durant l’estada al programa Nausica. Tot i això, les insercions laborals estan marcades per l’alta temporalitat i la parcialitat. En aquest sentit, el 40% de les persones que han aconseguit treballar ho han fet només un màxim de tres mesos, i tan sols el 2,5% ha aconseguit contractes superiors als 9 mesos. De tota manera, la proporció de persones que han signat dos o més contractes laborals, s’ha doblat respecte fa dos anys, passant del 17% al 34%.
La bretxa de gènere també és present entre les persones usuàries del Nausica. Els homes tenen més probabilitats de trobar feina (ho han fet el 54%), mentre que només el 32% de les dones n’ha aconseguit. Tot i així, les dones ocupades estan menys afectades per la temporalitat, ja que el 64% d’elles han signat contractes de més de tres mesos de durada, un 15% més que els homes, i totes les persones amb contractes de més de nou mesos han estat dones.
Específicament respecte al col·lectiu LGTBI, si fa dos anys un 21% de les persones ocupades ho estaven en l’economia informal, aquesta taxa s’ha reduït a zero, mentre que creix la taxa d’ocupació set punts més respecte al 2017, fins al 36%.
Conèixer l’idioma, més probabilitat de trobar feina
Malgrat la complexitat i la multiplicitat de factors que determinen les probabilitats de trobar feina, existeix una correlació entre les competències lingüístiques i la inserció laboral. Entre les poques persones que no entenen el castellà (només són un 3% a la sortida del programa) no s’ha produït cap inserció laboral, mentre que el 59% que a més de dominar el castellà també entenen el català han trobat feina i presenten uns ingressos lleugerament superiors que aquells que no el saben.
La correlació s’estableix a partir de la premissa que l’interès, voluntat i capacitat d’aprenentatge de les llengües són atributs que situen en millors condicions a l’hora d’aconseguir una feina. Així, les persones que escriuen en castellà s’insereixen laboralment en un 13% més que les persones que no l’escriuen. Quant al català, només entendre’l fa créixer la proporció dels que troben feina un 16% més respecte els que no el coneixen.
Més de la meitat (53%) de les persones ateses surten del programa entenent el català, un 17% més que el 2017, i per primer cop des de l’inici del programa, hi ha persones que en sortir del Nausica el parlen i l’escriuen. Per gènere, són les dones qui en major proporció aprenen el català, un 59% l’acaba entenent, a diferència dels homes, que només un 47% surten amb comprensió del català.
Perfil de les persones usuàries: sol·licitants d’asil amb formació secundària
El 84% de les persones usuàries del Nausica entren al programa com a sol·licitants d’asil, una proporció que, a la sortida, redueix al 51% el total de persones que resten a l’espera de resolució per part de l’Estat. D’altra banda, una de cada cinc usuàries s’ha trobat a finals del 2019 en situació d’irregularitat sobrevinguda.
Alhora, nou de cada deu persones tenen un nivell de formació de com a mínim amb l’educació secundària finalitzada, i fins i tot un 20% tenen estudis universitaris. Del total, el 70% té la secundària i per sota del 10% hi ha persones en situació d’analfabetisme i no escolarització.
Pel que fa a l’origen, les persones usuàries aquest 2019 presenten una gran diversitat. Les nacionalitats més comunes són la d’Ucraïna (18%), la d’Hondures (12%), Pakistan (6%), Marroc (6%) i Somàlia (5%). En total, des del 2016, les 223 persones participants han estat de fins a 30 nacionalitats diferents.
