El president del Partit Popular, Pablo Casado, ha vingut a Barcelona, com sempre han fet des d’Espanya, a ensabonar-nos una mica i a prometre una baixada d’impostos. Ara si mirem una mica més endins, ho diu perquè, segons ell, Catalunya està “compromesa” per l’escenari macroeconòmic dels darrers anys. En concret, ha denunciat el notable increment del deute des de 2008, les conseqüències del procés i l’estructura fiscal catalana. En una renovada versió del “Los catalanes hacen cosas”, el líder del PP ha reclamat abaixar els impostos i buscar una harmonització “a la baixa” perquè Barcelona i Catalunya “tornin a estar al capdavant de les economies més competitives d’Europa”. Casado ha assegurat que els “errors polítics” han implicat una pèrdua d’oportunitats en l’última dècada i ha exigit un canvi d’etapa. “Espanya necessita una Barcelona puixant”, ha assegurat en un acte organitzat pel Cercle d’Economia. Ja sabem que, pels diners sí que ens necessiten.
El president del PP ha proposat que el pròxim Govern de la Generalitat estableixi una bonificació del 99% o directament suprimeixi l’Impost de Successions, Donacions i Patrimoni, així com el tram autonòmic de l’IRPF o els tributs mediambientals. “Sóc de l’Espanya interior, que vol que els buròcrates posin menys bastons a les rodes als que volen emprendre”, ha defensat en l’acte sobre els ‘Reptes econòmics d’Espanya i Catalunya en la post-pandèmia’.
Durant la seva intervenció, el president del PP ha recordat en nombroses ocasions el passat “prodigiós” de Catalunya i Barcelona i ha reclamat augmentar la inversió i canviar el finançament estratègic. “Que hàgim passat de l’Espanya ens roba al Madrid ens roba, ja no cola. Em sona al Brexit, a Trump, a Hongria”, ha manifestat, en referència a les crítiques contra el ‘dumping’ fiscal.
Seguint amb les clatellades amb una mà i la raspallada amb l’altra, el president del PP ha recordat el paper de Catalunya com a “capital econòmica d’Espanya”, pel dinamisme dels empresaris i el teixit productiu, i com a “capital cultural” per la generació dels cinquanta i el ‘boom’ de la literatura hispanoamericana, insistint en els tòpics que deu haver après en el seu fantasmagòric màster.
I de manera subtil ha amenaçat amb els fons europeus quan ha dit que s’han de basar en sis grans eixos estratègics: la competitivitat, la resiliència pública, la cohesió territorial, la garantia juvenil, la digitalització i la sostenibilitat, per afirmar que “La posició de Catalunya en aquests eixos està molt compromesa per l’escenari macroeconòmic que ha patit els darrers anys”, ha manifestat, i en concret ha carregat contra l’estructura fiscal de Catalunya, amb “quinze tributs propis” i un tipus d’IRPF per al tram de rendes baixes superior en tres punts al de Madrid. “Aquesta voracitat recaptatòria afecta a tots”.
