L’amor és cec. En el cas de’n John Lennon també era sord, veient com s’empassava les improvisacions de na Yoko Ono i en el cas de Pablo Casado i Antonio Garamendi potser hi entrin també altres factors, com l’interès, u aspecte malauradament molt present en les aliances amoroses. Ambdós personatges, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, i el líder de PP, Pablo Casado, han volgut escenificar aquest dilluns una reconciliació després de les desavinences pel ‘no’ del PP a la reforma laboral acordada pel govern espanyol, la patronal i els sindicats.
Durant la seva participació al VIII Fòrum d’Innovació Turística Hotusa -moderat per l’exministre Josep Piqué- Garamendi fins i tot ha fet broma agraint “l’oportunitat per la fotografia” amb Casado. “Com que parlem de turisme i estem en un hotel, potser hauríem d’acabar fent com John Lennon i Yoko Ono. No sé qui seria John Lennon i qui Yoko Ono”, ha dit Garamendi, però “seria pujar a una habitació, estar una setmana i rebre la premsa”. És bona la cita del president de la patronal, amanida amb el dubte de qui és qui. La resposta és força senzilla, que en aquesta història d’amor un servidor hi veu dues Yokos.
El president de la patronal ha estat el primer a fer referència a les relacions entre la CEOE i el PP, tot i que ha reivindicat també la independència de la institució que presideix. “No ens hem d’explicar el que fem, però parlem cada setmana i tenim una relació molt cordial i boníssima, parlem de tot, i la relació és extraordinària”, ha dit. En tot cas ha volgut deixar clar que ell “no truca” Casado per dir-li “què ha de fer” ni el líder del PP el truca a ell. Segons Garamendi “és perfectament compatible la tasca de defensa de l’empresa amb les posicions del PP respecte a les decisions que adopti el Parlament”.
