El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s’ha mostrat convençut que el Govern i el Parlament tornaran a impulsar el lloguer social obligatori recollit als articles del decret llei 17/2019 anul·lats pel Tribunal Constitucional. Segons Calvet, “el Parlament que surti de les eleccions haurà d’abordar immediatament la resolució d’aquest entrebanc”. El titular de Territori ha assegurat en una roda de premsa que Junts i ERC “segur que impulsaran una proposició de llei” per recuperar “l’escut social destruït” en una sentència “irracional” que es va saber la setmana passada. El conseller ha lamentat les filtracions i ha assegurat que la resolució deixa sense protecció entre 3.000 i 4.000 famílies pendents de desnonament.
“Estic segur que hi haurà una majoria al Parlament que vestirà de nou l’escut social que el Constitucional, amb la inacció del govern més progressista de la història, està intentant destruir”, ha afirmat en una compareixença telemàtica per valorar el posicionament de l’àrbitre constitucional. “No renunciarem a l’escut social, no deixarem que el destrueixin des dels poders de l’Estat”, ha insistit.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez Sancho, declara per unanimitat inconstitucional setze preceptes de la norma. Les parts anul·lades pel Tribunal Constitucional són les que fan referència al lloguer social obligatori, deixant sense efecte l’ampliació del lloguer social obligatori per garantir que les famílies vulnerables desnonades per un gran tenidor fossin reallotjades, l’extensió del concepte de gran tenidor als propietaris amb més de 15 immobles i la capacitat de l’administració de posar multes coercitives per habitatges buits.
El Departament de Territori considera que la sentència “és un pas enrere en la lluita contra l’emergència habitacional”. “El TC, animat pel PP, vol crear amb aquesta sentència un enorme problema social a Catalunya”, ha assegurat el titular de la conselleria. Segons Calvet, la resolució provocarà “un agreujament de la vulnerabilitat molt nefasta”, sobretot dels llogaters vulnerables a qui no se’ls oferirà una alternativa un cop extingit el contracte d’arrendament i podran ser desnonats. “Aquesta sentència deixa en gran incertesa entre 3.000 i 4.000 persones i això és intolerable”, ha lamentat abans d’afegir que aquesta situació “tindrà un impacte en les meses d’emergència”, que estan col·lapsades i tenen 1.900 famiíles pendents de ser reallotjades.
El conseller veu “absolutament absurd” que no es renovi el contracte de lloguer social un cop extingit, encara que es mantinguin les condicions de vulnerabilitat; i no es permeti l’equiparació de la durada dels arrendaments fins als 7 anys, el límit que marca la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) pels pisos del mercat. D’altra banda, ha afegit que la limitació de les multes als habitatges buits “deixa via lliure als fons d’inversió i als bancs que tenen un patrimoni prèviament rescatat i ha criticat que s’elimini la capacitat d’expropiar el domini dels habitatges buits, “destruint la capacitat d’intervenció” de la Generalitat.
Per Calvet, la resolució és “un nou atac a les polítiques d’habitatge” de la Generalitat”. “Sembla que el Constitucional no accepti que el Govern i el Parlament puguin legislar sobre un àmbit tan estratègic com el dret a l’habitatge. Tot plegat traspua un menyspreu patològic sobre la capacitat d’autogovern del país”, ha remarcat. El conseller, però, ha assegurat que l’Executiu tornarà a “superar els obstacles” i a recuperar la norma, de la mateixa manera que es va fer amb la Llei 24/2015, que introduïa per primera vegada el concepte del lloguer social obligatori. “Ho tornarem a fer”, ha promès, tot i admetre que el moment actual de campanya electoral és “complex” donar una resposta ràpida.
Segons el titular de Territori, l’argument que rebutja l’ús del decret llei per dur a terme una regulació així no s’aguanta perquè aquest tipus de regulació “és una via totalment justificada en un context d’emergència social i habitacional”. És més, Calvet ha assegurat que el TC “ataca el contingut amb l’excusa de la forma”. L’argument “central i bàsic” de la resolució és que “no concorren els requisits del pressupost habilitant que exigeix l’article 86.1 de la Constitució Espanyola per regular la matèria sobre les mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge”, per la qual cosa resulta “insuficient” el rang de la norma.
Pocs minuts abans, el secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha recordat en una intervenció a la Tribuna Immoscòpia impulsada pel Col·legi i associació d’agents immobiliaris (API) que el Constitucional ha mantingut “els articles que dibuixen l’estratègia de les polítiques d’habitatge a Catalunya del present i del futur”. En aquest sentit, ha anomenat “els estímuls a la construcció de l’habitatge assequible”, “el sistema de garanties de lloguer dels habitatges protegits”, “el nou mòdul únic de l’habitatge de protecció oficial” o les “eines de mobilització” si els municipis metropolitans i de més de 50.000 habitants no en fan ús en 2 anys.
