La Comissió Europea vol incentivar els contractes a llarg termini en el mercat elèctric per evitar que els consumidors hagin de fer front a pujades sobtades de preu, tal com ha succeït durant els darrers mesos arran de la guerra d’Ucraïna. Aquesta és una de les propostes més rellevants que ha donat a conèixer aquest dimarts l’executiu comunitari en el marc de la reforma del mercat elèctric a la Unió Europea. Alhora, la Comissió pretén limitar els beneficis caiguts del cel, oferir més protecció als consumidors en escenaris de crisi i accelerar el desplegament de renovables per reduir la dependència de la UE dels combustibles fòssils. La intenció de l’executiu és que el nou mecanisme estigui en funcionament abans del pròxim hivern.
A efectes pràctics, la proposta per reformar el mercat elèctric no elimina al sistema marginalista actual, on el preu de l’energia el marca l’última font que entra a la subhasta diària. De fet, fonts comunitàries han assenyalat que la gran majoria d’estats donen suport al funcionament del mercat a curt termini, tot i que també han apuntat que existeix una necessitat d’impulsar mesures complementàries en horitzons temporals més amplis. Les mateixes veus asseguren que la reforma presentada aquest dimarts es basa en els elements del mercat que funcionen avui, però assegurant que no quedin espais buits en el que alguns estats han denominat com a “errors de mercat”.
La proposta de la Comissió es basa en tres grans objectius. Per una banda, millorar la competitivitat de la indústria, tant del sector energètic com del conjunt de les empreses en general. Per altra banda, millorar la protecció dels consumidors i, finalment, incentivar la implementació de renovables a la UE.
Competitivitat de la indústria
Fer la indústria europea més competitiva és un dels grans pilars que defensa l’executiu comunitari. A través d’ella, la Comissió vol impulsar un sistema més resilient i que estigui molt menys exposat a grans xocs com la guerra d’Ucraïna. En aquest sentit, Brussel·les agafa una de les idees que havia defensat Espanya i proposta que s’incentivin contractes a llarg termini. En aquests acords, productors i distribuïdors o grans consumidors d’energia estableixen un preu fix per a l’energia en un espai de temps ampli. “D’aquesta manera, les parts es poden beneficiar de preus més estables d’energies renovables”, indica la Comissió.
En paral·lel, l’executiu també vol incentivar els anomenats ‘two-way Contracts for Difference’, uns contractes que se signen entre una empresa productora d’electricitat i una entitat pública quan un estat destina ajudes públiques a la construcció de noves infraestructures energètiques renovables. A través d’aquests acords, les companyies generadores s’asseguren que poden vendre l’electricitat a un preu mínim i l’estat imposa un preu de venda màxim per evitar disrupcions al mercat. Segons ha detallat l’executiu, aquests contractes aniran destinats a infraestructures d’energia solar, eòlica, hidràulica sense emmagatzematge -o sigui, sense l’ús de pantans i preses-, geotèrmica i nuclear.
Beneficis pels consumidors
La proposta de la Comissió també posa especial èmfasi en els consumidors, que han d’acabar sent els grans beneficiats pels canvis. En primer lloc, l’executiu exigirà a les empreses distribuïdores que ofereixin un ampli ventall de contractes i una informació “més clara” abans de signar-lo. A més, s’obre la porta a què es puguin escollir diversos tipus d’acords. Un mateix consumidor podrà firmar un contracte de preu dinàmic per aprofitar la volatilitat dels preus quan l’energia és més barata -per carregar un cotxe elèctric, per exemple- i tenir un contracte a preu fix pel dia a dia a la llar.
Per altra banda, aquelles famílies que tinguin capacitat per produir electricitat -a través de plaques solars, per exemple- podran compartir l’energia amb els seus veïns i no només amb els seus proveïdors, com passa fins ara.
En paral·lel, la Comissió reforça els mecanismes de protecció per als consumidors més vulnerables. En aquest sentit, l’executiu proposa que els estats membres puguin regular els preus de venda de l’electricitat a certes famílies i empreses en situacions de crisi.
Aquest escenari de crisi quedarà definit per la mateixa Comissió, tot i que no s’han donat detalls sobre els supòsits que s’han de donar perquè s’activi. Finalment, cada estat membres haurà de designar un proveïdor d’energia “d’últim recurs” per evitar que els consumidors es quedin sense electricitat en situacions extremes, com per exemple la fallida d’una companyia.
Impuls de les renovables
Més enllà de les mesures proposades aquest dimarts, la Comissió Europea reitera la importància de continuar impulsant el desplegament d’energies renovables per reduir la dependència energètica de països tercers. L’objectiu de Brussel·les és que la quota d’electricitat produïda a través d’energies renovables al conjunt de la Unió Europea passi del 37% el 2022 al 65% el 2023. A partir d’ara, la proposta haurà de ser discutida i acordada amb el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea abans d’entrar en vigor.
La Comissió confirma que Ucraïna formarà part del sistema de compra conjunta de gas que està dissenyant la UE
La Comissió Europea ha instat el sector privat a no renovar els contractes de gas amb Rússia per tal de reduir la influència que té Moscou en el mercat energètic. “Això envia un senyal als nostres socis; si no es prorroguen els contractes, estem limitant la capacitat de Rússia de manipular el nostre mercat”, ha subratllat aquest dijous la comissària d’Energia, Kadri Simson, en una roda de premsa des de Brussel·les. En la mateixa compareixença la dirigent estoniana ha confirmat que Ucraïna i Moldàvia formaran part del sistema de compra conjunta de gas que està dissenyant la Unió Europea per assegurar el subministrament energètic de cara al pròxim hivern. Segons ha detallat Simson, el pla de compres conjuntes estarà en marxa abans de l’estiu.
Per altra banda, l’eurocomissària ha proposat allargar fins a la primavera del 2024 la reducció voluntària del 15% del consum energètic, una mesura que es va aprovar el passat mes d’agost dins l’estratègia dels vint-i-set de reduir la dependència energètica de Rússia. “Fins ara ha funcionat bé, i és la millor garantia que podem assolir unes reserves de gas adequades abans del novembre”, ha subratllat.
